La Maria Antentas té 21 anys, va néixer a Vic i està cursant el quart curs del grau en Nutrició Humana i Dietètica. Actualment viu a Sant Vicenç de Torelló, un poble petit, tranquil, amb bones vistes i agradable per viure-hi que està situat dins de la comarca d’Osona i a quinze minuts de la Universitat.

Per què vas decidir estudiar el grau en Nutrició Humana i Dietètica?

La veritat és que vaig decidir matricular-me al grau en Nutrició Humana i Dietètica pel fet que des de petita ja tenia aquell “cuc” a l’estómac que em deia que la meva il·lusió era treballar amb persones, en l’àmbit de la salut i concretament a l’àmbit més hospitalari i assistencial. Sempre he tingut curiositats en aspectes de salut més de caràcter mèdic i a més, sempre m’ha cridat molt l’atenció com l’alimentació modula al nostre organisme i com el nostre organisme regula tota la nostra alimentació. Podríem dir que el pas desencadenant que va portar-me a fer nutrició va ser el fet de voler conèixer realment què era una dieta equilibrada i saludable i també poder tenir coneixements suficients sobre alimentació i nutrició i dietètica per ajudar a totes aquelles persones a millorar la seva salut.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Recordo arribar el primer dia a la UVic amb més ganes que mai i molt motivada. Venia d’un estiu que havia estat treballant de valent i necessitava començar una rutina que m’aportés novetats. Així doncs, vaig arribar mitja hora abans de l’hora de convocatòria, a les vuit, i vaig decidir esperar-me a davant de l’edifici de la Torres dels Frares, una mica preocupada per no saber on estava l’Aula Magna, que és on havia d’anar. Fruit de ser molt extravertida, vaig decidir demanar per l’aula, després d’haver fet cinc voltes per la Facultat, a una persona que com jo, començava un dels graus de la FCSB. Finalment, vam acabar anant juntes en cerca de l’aula i quan la vam trobar hi vam entrar! Vam ser de les primeres a entrar-hi!

Per què vas escollir la UVic?

Vaig escollir la UVic pel fet que em suposava una Universitat de proximitat i alhora una Universitat a la qual sabia que no hi hauria tants alumnes matriculats com seria el cas de la Universitat de Barcelona (UB). Amb els meus pares vam arribar a la conclusió que era més efectiu i idoni que em quedés a Vic, tant per temes econòmics com per tema de proximitat.

Què és el que més t’agrada i recomanaries del teu grau?

El que m’agrada del meu grau és poder descobrir i adonar-me que cada dia que vaig a classe, se’m desperten diferents curiositats. A més, diàriament m’adono que falten molts estudis envers aquesta professió i que, per tant, he escollit una carrera que de segur prosperarà molt en els pròxims anys i que sempre estarà en constant actualització. A més, penso que dia a dia s’aniran valorant més els dietistes-nutricionista, ja que en molts àmbits i sectors, avui dia, encara no ho estan.

Per altra banda, m’encanta l’experiència i coneixement que s’adquireix, a partir del tercer i quart curs, sobretot, de quan venen professionals externs a impartir classes o xerrades. Trobo que és molt enriquidor pels estudiants. Realment, la selecció de persones que venen de forma externa és molt bona, es nota que tots són professionals altament qualificats i que poden aportar un gran valor als estudiants i no només en aspectes purament acadèmics.

Recomanaria aquest grau a totes aquelles persones que tinguin un compromís i gran desitjabilitat al món de les ciències de la salut i ganes de poder-se endinsar al món de l’alimentació.

Aprofito per deixar un missatge de reflexió per veure si així promoc alguna reflexió a algú: Estem en constant evolució, en un món cada dia canviant, on cada dia s’evidencien coses noves en aquesta professió i a més, el model de sistema alimentari està canviant. Quants cops heu anat al supermercat últimament i heu vist productes vegetals que imiten als productes animals? A més, quants cops heu sentit mites d’alimentació que mai sabeu si són o no exactament correctes? A part, no heu pensat mai per dins vostre; realment, un nutricionista només pauta dietes per a una persona que vol perdre pes? Totes aquestes respostes es poden esbrinar en el moment en què realment estàs immers dins el món de la nutrició i alimentació i entens moltes coses que t’acaben sorprenent cada dia més!

Què t’ha aportat la UVic a nivell personal?

Personalment, realitzar aquest grau a la Universitat de Vic m’ha ajudat molt a fomentar les meves capacitats tant intrapersonals com interpersonals; estudiar un grau sempre requereix una motivació, una organització, una adaptació, i per tant una predisposició important. Si és cert que la motivació ha estat intrínseca per la meva part, però quant a professorat i qualitat en les classes impartides al llarg de tot el grau, m’ha permès poder-me emportar moltes experiències i estratègies per aplicar a posterior. Considero que quan acabi d’estudiar ara d’aquí a dos mesos tot el grau, la UVic continuarà estant present a la meva vida, i sobretot, per aquelles persones i professors que m’han ajudat molt i fomentat encara més tota la motivació que tinc per la professió.

Què és el que més destacaries de les pràctiques que has fet?

Sempre ho he dit i ho continuaré dient, les pràctiques que s’organitzen des del grau permeten adquirir una visió holística de les diferents sortides professionals que podem optar en un futur com a dietistes – nutricionistes. En canvi, en altres universitats només et donen l’opció de realitzar un únic període de pràctiques i només d’un àmbit, de manera que surts del grau sense haver tastat allò que sempre t’ha quedat com a dubte.

El període de pràctiques, per a qui li interessi més, s’organitza en tres períodes diferents; el Pràcticum I es basa en l’àmbit de la restauració col·lectiva i amb aquestes pràctiques queden consolidats de forma correcta tots els conceptes explicats en assignatures anteriors, com podria ser l’assignatura de restauració col·lectiva, la de gestió de la qualitat alimentària i la de dietoteràpia I. El pràcticum II és el més especial, per dir-ho d’alguna manera; tenim el luxe (tant de bo a la vida hi hagués tantes opcions per escollir el què tu vols) de poder escollir si fer les pràctiques en àmbit de nutrició comunitària, nutrició esportiva o indústria alimentària. Aquí només podré opinar sobre les pràctiques de nutrició comunitària pel fet que és la branca que vaig escollir i ara us dic el perquè; farà dos anys el Col·legi de Dietistes Nutricionistes va anunciar la incorporació del D-N a l’Atenció Primària, després que professionals del sector hi estiguessin lluitant durant temps. Vaig pensar que aquesta era la meva oportunitat i jo mateixa em vaig buscar el centre de pràctiques. Vaig anar a parar el EAP Vic Sud, Cap del Remei. Així doncs, vaig poder posar en escena molts dels conceptes treballats en assignatures prèvies, com seria el cas de Nutrició Comunitària i Diversitat Cultural, ja que vaig estar amb usuaris de diferents regions del món. Finalment, el Pràcticum III és el de nutrició clínica, en el qual es va a un hospital, a la unitat de suport nutricional. No puc donar gaire opinió perquè les començo ara després de Setmana Santa, però, tot i això, estic segura que seran unes pràctiques impressionants.

Com veus el teu futur professional?

Cada vegada que penso això se’m crea un sac d’emocions que no podria explicar ara aquí. Seré sincera, el veig molt bé, però alhora tinc por de no aconseguir el què m’he proposat. Si és cert que estem en un moment vital molt important tota la colla de dietistes – nutricionistes i ho hem de saber aprofitar al màxim!

La veritat és que em veig preparada i capacitada per a poder començar a emprendre al món laboral i mostrar aquelles capacitats, habilitats, valors, etc., que tinc com a persona i com a (futura) dietista – nutricionista. Considero que la UVic m’ha donat tots els recursos necessaris per poder sortir preparada al món professional, tot i que penso que és rellevant continuar amb una formació continuada.

D’altra banda, espero trobar al llarg de la meva futura trajectòria professional, altres professionals qualificats i disposats a ajudar-me a aprendre molt més, perquè considero que no sé ni una quarta part de tot el que pot arribar a ser aquesta ciència de la nutrició i alhora penso que treballar amb un equip bo és fonamental per poder continuar avançant i nodrir-nos uns dels altres.

A quina persona li passes el relleu? Condició: que sigui estudiant i que no sigui del teu curs, si és d’un altre grau de la Facultat, encara millor!

Li passo el relleu a la Raquel Solanich, estudiant de tercer any del grau en Infermeria.