La Laia Bardolet té 22 anys, viu a Sant Julià de Vilatorta i està cursant el quart curs del grau en Fisioteràpia.

Per què vas decidir estudiar el grau en Fisioteràpia?

Venia del batxillerat biosanitari i tenia clar que volia escollir un grau que tingués relació amb les Ciències de la Salut. Buscava uns estudis que en un futur em permetessin treballar tenint contacte directe amb la gent, amb els pacients. Vaig mirar-me les carreres de Nutrició, Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia, però em vaig decantar per aquesta última. Ara que estic a quart curs estic molt contenta de la meva decisió, ja que he gaudit molt d’aquests anys i de la formació realitzada.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Recordo el primer dia de carrera amb nervis però molta il·lusió a la vegada. Ens van fer una xerrada introductòria als alumnes de primer curs dels diferents graus de la Facultat i vaig parlar amb un parell de noies que em van dir que començaven a estudiar nutrició. Quan ja ens van dividir a l’aula amb la gent del nostre grau amb una de les primeres persones que vaig parlar i que de seguida vam connectar va ser amb la Mariona, que avui en dia som molt bones amigues.

Per què vas escollir la UVic?

Vaig escollir la UVic per la proximitat a casa, els horaris del grau i perquè em permetia combinar els estudis amb una feina que tenia al principi de la carrera aquí a la comarca. I evidentment m’agradava el contingut i com estava organitzat el pla acadèmic.

Què és el que més t’agrada i recomanaries del teu grau?

Suposo que és una resposta comuna entre els estudiants, però valoro molt positivament la gran quantitat d’hores de pràctica que tenim a les diferents assignatures, que fins i tot en època de pandèmia, vam poder realitzar gran part d’aquestes i penso que des de la universitat es va gestionar bé donada la situació. També, els diferents períodes de pràctiques externes que s’inicien en el primer pràcticum al segon curs, i se’n fan dos més per curs a tercer i quart, de més llarga durada.

Què t’ha aportat la UVic a nivell personal?

En primer lloc, la colla d’amics que hem fet al llarg dels quatre anys de la carrera. Hem fet un meravellós grup i hem viscut molts moments junts, des d’hores i hores d’estudi a la biblioteca, a tardes al bar, festes junts, excursions i fins i tot alguna escapada de cap de setmana. Una relació que estic segura que continuarem mantenint quan acabem la carrera d’aquí a uns mesos.

D’altra banda, des de la mateixa universitat se’ns ha donat moltes oportunitats de participar en diferents projectes, fer de voluntaris en esdeveniments, entre d’altres, que són sempre grans experiències per créixer com a futurs professionals.

Què és el que més destacaries de les pràctiques que has fet?

La visió humana, la proximitat al pacient i el tracte individualitzat que ens intenten transmetre els diferents professionals. Són diferents aspectes que comentem constantment a les classes a la universitat, i generalment, jo he tingut la sort de veure’ls reflectits a la pràctica clínica. D’altra banda, sobretot en l’àmbit de Neurorehabilitació, que és on he fet les últimes pràctiques, el fet de ser creatius, tenir la ment molt oberta i buscar sempre la funcionalitat, juntament amb altres professionals de la salut formant un equip interdisciplinari.

Com veus el teu futur professional?

M’agradaria molt continuar-me formant fent un màster de Neurorehabilitació i a partir d’aquí, tant de bo poder-me dedicar a la fisioteràpia neurològica, que és un món que desconeixia, i tant al llarg de la carrera com a la realització de pràctiques m’ha fascinat.

A quina persona li passes el relleu? Condició: que sigui estudiant i que no sigui del teu curs, si és d’un altre grau de la Facultat, encara millor!

Li passo a la Maria Antentas, estudiant de Nutrició Humana i Dietètica.