Aquest mes hem pogut conversar amb l’Alba Gómez! L’Alba té 24 anys, és de Mallorca, però actualment està vivint a un pis compartit a Vic i cursa 2n curs del grau en Infermeria.

• Per què vas decidir estudiar X grau?
Des de petita sempre m’ha cridat l’atenció el món sanitari, després de realitzar les pràctiques d’imatge per al diagnostic i medicina nuclear vaig poder conviure amb infermeres que em van fer estimar aquesta professió i decantar-me per estudiar infermeria.

• Quin record tens del teu primer dia a la UVic?
Els nervis i les ganes de començar. Recordo que en el moment d’asseure’m vaig mirar al meu voltant i vaig saber que en aquest moment totes les ganes que havia tingut des de petita estaven cada vegada més a prop.

• Per què vas escollir la UVic?
Por la oportunidad de realizar practicas desde primero y la importancia que le dan a estas, haciendo que toques desde el principio, de cierta manera, el mundo laboral, lo cual te ayuda a saber si realmente te encuentras a gusto con este estudio.

• Què és el que més t’agrada i recomanaries del teu grau?
El que més m’agrada sense dubte és la proximitat amb el professorat i que et puguis sentir secundat i cura per ells, qualsevol dubte o problemes que puguin sorgir durant la carrera, ells intenten junt amb tu buscar una solució optima per a totes les parts.

• Què t’ha aportat la UVic a nivell personal?
Aprenentatge i saber valorar la importància de la maduresa i l’empatia en aquest grau de salut. Donem per descomptat que tots els estudiants dels graus de salut tenim unes certes qualitats, però no tot és així, aquest grau m’ha ensenyat a saber entendre i comprendre que per moltes diversitats d’opinions o de personalitats, és summament important saber diferenciar entre l’ambient en classe i que no es pot jutjar un llibre per la seva portada.

• Què és el que més destacaries de les pràctiques que has fet? (si les has fet)
La relació amb els pacients i l’afecte del personal sanitari amb qui he estat fins al moment. Seriosa mentida dir que totes les practiques seran boníssimes, però si és cert que, encara que no corris amb la sort d’estar en un ambient 100% bo, sempre podràs comptar amb el suport dels pacients i això és summament gratificant.

• Com veus el teu futur professional?
Sincerament, el meu futur el veig de dues maneres, fent el EIR per a poder especialitzar-me en pediatria o geriatria i estar treballant d’allò que m’ha apassionat des de petita, cuidar a les persones.