En Xavier Valeri va estudiar a l’Institut Jaume Callís de Vic. Va finalitzar el batxillerat l’any 1992 i l’any següent, el 1993, va cursar el COU i la selectivitat. Tot i que va acabar els seus estudis cinc anys més tard del que estava previst, ja que va abandonar els estudis a mitja carrera de batxillerat. Durant aquests anys, va treballar en un taller de decoració de talla, una forma d’artesania, que els seus pares tenien. Però, conscient que no volia dedicar tota la vida a aquesta feina, va prendre la decisió de tornar a estudiar. Va ser durant el COU que es va decantar per la fisioteràpia, atret per l’anatomia i l’esport, creient que aquesta carrera podria agradar-li.

Així doncs, l’any 1993, va iniciar els seus estudis de fisioteràpia a la Gimbernat de Sant Cugat. En aquell moment va prendre consciència del que implicava treballar com a fisioterapeuta. No tenia familiars en el camp sanitari, per tant, no tenia cap referència prèvia, però el seu entusiasme pel que estudiava era tan gran que l’omplia de satisfacció pensar que podia ajudar les persones a recuperar la seva salut amb les seves pròpies mans.

Un cop finalitzada la diplomatura l’any 1996, va començar a treballar al Centre Carovi de Vic, col·laborant amb la Soledad Vilamala, una referent en el camp de la fisioteràpia a Vic, i realitzant teràpies de rehabilitació a domicili, on va conèixer en Marc Vidal i la Marga. Paral·lelament, es va continuar formant fent cursos i postgraus, com ara el de tres anys d’acupuntura.

L’any 2000, va començar a exercir com a fisioterapeuta al primer equip de futbol del Vic, que competia a la Tercera Divisió. L’any següent, el 2001, va ser entrevistat per l’Anna Bonafont per a ser docent en el grau en fisioteràpia de la Universitat de Vic. Necessitaven algú que pogués impartir classes d’embenats funcionals, àmpliament utilitzats en el món de l’esport. Des de llavors, ja fa 22 anys, ha estat exercint com a docent en el grau en fisioteràpia de la UVic. Durant aquests anys, ha ensenyat diverses assignatures, ha estat coordinador de les Pràctiques de Fisioteràpia i actualment és coordinador d’assignatures com Fisioteràpia del Sistema Múscul-esquelètic II i III, Processos Vasculars de quart curs, i, coordinador de curs de quart curs.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Bé recordo que el dia que vaig fer la primera classe estava força nerviós, em tremolava la mà al ficar la clau al pany de la porta. Feia relativament poc que havia acabat la carrera i de cop i volta, em veia a l’altre costat de la barrera. De totes maneres crec que me’n vaig sortir prou bé, la classe era pràctica fèiem embenats i de seguida vaig anar agafant confiança. Quan vaig acabar vaig sospirar i entre mi vaig pensar, “tot ha anat bé”.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Més d’una vegada, estar al despatx fent feina i quan te n’adones mires el rellotge i veus que passen deu minuts o més de l’hora de la classe, se t’accelera el cor, et queda la boca-seca, t’entra aquella suor freda al front i entre tu vas pensant “osti, osti que vaig tard”. Agafes les coses, arrenques a córrer i arribes a la classe i no hi ha ningú. Com pot ser? On són? Et calmes, penses i dius, “merda, avui estan de pràctiques!” “No tinc classe!”, i de cop el cor torna a recuperar el ritme, baixen les pulsacions, recuperes la saliva i xino-xano te’n tornes al despatx com si no hagués passat res. Però aquells minuts de “subidón” no te’ls treu ningú…

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem

Doncs, tot i ser vigatà, perquè vaig néixer a Vic, tinc tota la família a Olot. Als anys 60, els pares van fer el salt d’Olot a Vic per feina i jo ja vaig néixer aquí, però sempre he tingut molta vinculació amb la Garrotxa, i diria que n’he heretat força coses com ara l’entonació d’algunes paraules, vocabulari garrotxí i, fins i tot, diria que el seu caràcter extravertit. Sempre m’he sentit una mica d’aquí i d’allà.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Us recomano anar al mirador de la Figuerassa, al Berguedà. En realitat són dos miradors circulars que tenen una vista espectacular. Des del mirador podem contemplar el Santuari de Queralt, el pantà de la Baells i la muntanya de Montserrat entre altres. S’hi pot pujar caminant, per una pista forestal, o amb cotxe. És molt recomanable, sobretot si el pantà està ple d’aigua, és clar.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Li passo el relleu a la Montse Serra.