Estrenem una nova secció al blog i cada mes coneixerem una mica més un membre de la FCSB que ens explicarà records del seu pas per la Facultat i alguna altra anècdota. Al final de la secció, la persona entrevistada en convidarà una altra, que serà la protagonista de la secció del mes següent. Aquest mes parlem amb Xavier Jordana!

Xavier Jordana Comín

 

En Xavier Jordana Comín és llicenciat en Biologia i doctor en Antropologia Física per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor del Departament de Ciències Experimentals i Metodològiques de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), i dona classes a les assignatures d’Anatomia i Fisiologia dels diferents graus de la Facultat.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Em vaig estrenar a la UVic fent cinc hores de classe als estudiants de 1r d’infermeria. Vaig acabar tan esgotat que, abans d’anar a posar un peu al despatx on encara no havia anat, em vaig quedar a un restaurant que hi ha a prop per dinar i estar, almenys una hora, sense parlar amb ningú. Vaig pensar que ja coneixeria als meus companys de despatx més endavant. De totes maneres, tinc un record agradable d’aquell primer dia, i em vaig adonar que els estudiants de la UVic són molt participatius i amb ganes d’aprendre. Va ser una mica estressant perquè tot just feia una setmana que m’havien dit de començar a la UVic, però me’n vaig sortir.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Tot just ara fa un any que estic a la UVic i no he tingut prou temps per gaires anècdotes. Però potser podria explicar-vos que els primers mesos vaig estar dient a tothom que no em dic Xevi sinó Xavier o Xavi, tant se val. Però al cap dels mesos vaig desistir i ara ja m’hi he acostumat i ja ho considero com un procés d’aclimatació a la comarca.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Us explicaré una cosa que alguns de vosaltres ja sabeu però segurament molts ho desconeixeu. Dues de les meves passions de sempre són l’arqueologia i la paleontologia. De fet, gràcies a la meva especialització en Antropologia Física he participat en nombroses excavacions arqueològiques en què s’han trobat restes humanes antigues. Probablement, a molts de vosaltres us pot semblar una mica escabrós el fet de recuperar restes humanes antigues però nosaltres els antropòlegs ho veiem d’una altra manera, doncs és una forma de reconstruir la vida de les persones i les poblacions del passat. És a dir, fem de metges del passat, intentant esbrinar com van viure, com s’alimentaven, quines malalties patien i quina activitat feien. Sempre m’han interessat dues coses: per què som com som, i com hem arribat fins aquí. Per això he acabat conjugant la biologia amb l’arqueologia. He participat en expedicions arqueològiques en llocs molt diversos, però potser de la que més record tinc és dels dos estius que vaig passar a les muntanyes de l’Altai de Mongòlia excavant tombes de guerrers escites, de fa més de dos mil anys, que eren enterrats amb els seus cavalls, or i les seves armes. I també he participat en projectes paleontològics amb dinosaures i mamuts!

Fes-nos una recomanació, la que vulguis.

Faré una petita trampa i us faré una recomanació triple però totes tres van agafades de la mà. La primera recomanació és un llibre, “Neurociencia para educadores” del David Bueno, professor de la Universitat de Barcelona. El llibre explica de forma molt entenedora una qüestió molt complicada com és el desenvolupament del cervell des que naixem fins que ens fem adults. Penso que és una eina imprescindible no només per als educadors i mestres, a qui va principalment dirigit, sinó també per tothom que tracta amb l’educació i l’aprenentatge dels infants, adolescents i adults joves, com és el nostre cas. La segona recomanació és un lloc, al sud de Portugal, concretament la Costa Vicentina. És un dels darrers paradisos que queden a Europa per a qui els agradi la platja salvatge i poc freqüentada. És un lloc habitual per a surfistes, amb onades grans i aigua freda, preus assequibles i menjar boníssim. La darrera recomanació és musical. Es tracta d’un programa de ràdio de l’emissora iCat que s’anomena Delicatessen i que fan a la nit de 9 a 10 h. Com diu el nom del programa, pots descobrir veritables joies musicals d’aquí i de fora. Jo l’acostumo a escoltar en podcast sovint mentre pujo i baixo de Vic. Aquestes tres recomanacions em van acompanyar durant el meu darrer estiu i aquest record em permet tirar endavant els mesos freds i boirosos d’aquest hivern.

Per acabar, a quina persona de la FCSB li passes el relleu?

Passo el relleu a la Blanca Ribot.