Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb la Sònia Reig. La Sònia va estudiar la Diplomatura d’Infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria de Vic, de l’any 90 al 93. Quan va acabar els estudis va treballar 9 mesos a un Hospital a Barcelona i després a Àrees Bàsiques de Salut de la comarca d’Osona. Més endavant va cursar un Postgrau en alcoholisme i Addiccions, fet que li va facilitar entrar a treballar com a infermera en un centre d’Addiccions (CADO) a Vic. Quan va ser contractada, va contactar amb la Universitat de Vic per poder oferir una plaça de pràctiques per estudiants. Arrel d’això, l’any 1998, des de l’Escola Universitària li van oferir donar classes per explicar quin era el paper de la infermera dins un Centre d’Addiccions. Una cosa va portar l’altra i, a partir d’aquell moment, va començar a col·laborar amb la Facultat d’educació, fent classes a Educació Social; també he fet alguna col·laboració amb Teràpia Ocupacional, ha impartit l’assignatura de Gestió, Qualitat i Seguretat de pacients als alumnes de 4t d’Infermeria i, actualment, imparteix l’assignatura de Cures Infermeres en Salut Mental i Addiccions a Infermeria, juntament amb una companya. A més, comparteix amb dues professores més l’assignatura de Salut Mental a Fisioteràpia.
- Quin record tens del teu primer dia a la UVIC?
D’aquell dia han passat moltes coses, entre d’altres 27 anys…, però sí que recordo els nervis, la taquicàrdia, la boca seca…, no tant per no tenir els coneixements sinó per saber transmetre allò que vols explicar, connectar amb els alumnes i fer unes classes distretes, enriquidores i amb la sensibilitat necessària per tractar els pacients amb trastorns per addiccions.
- Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
La primera vegada que vaig portar una pacient a l’aula dels estudiants d’educació social jo estava molt nerviosa, no sabia com ho faria la pacient, si es bloquejaria, si ho viuria positivament o no, si jo sabria gestionar la situació…, tampoc imaginava com reaccionarien els estudiants, si l’acollirien, si li farien fàcil, etc.
Va ser una de les millors experiències que he viscut a la Universitat, la meitat de l’aula plorava, la pacient es va obrir i va compartir moments i situacions molt complexes. Va acabar la sessió amb mostres d’agraïment, aplaudiments, tendresa, empatia…Els estudiants van verbalitzar de forma exponencial com els havia agradat el fet de poder escoltar una vivència en primera persona i la pacient va expressar el creixement que havia fet a nivell personal pel fet de verbalitzar la seva etapa fosca de la vida i com això ajuda a acceptar i a perdonar-se.
He procurat portar pacients cada any a l’aula, ara a la Facultat d’infermeria, i l’experiència cada any és millor.
- Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
Estic enganxada a l’esport, m’ajuda a parar el cap, a relaxar-me, a gestionar emocions i em dona una sensació de benestar important; vaig amb bicicleta de muntanya, faig exercicis de força al gimnàs i un dia a la setmana nedo 1 km. M’encanta llegir llibres, novel·la fàcil que em distregui. Soc una persona amb una vida social intensa, m’agrada estar amb amics. Socialitzar m’aporta experiències, coneixement, anàlisi de situacions…., em fa créixer.
- Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.
Us recomanaré un llibre que a mi em va impactar molt, em va despertar diferents emocions i a mesura que l’avançava vaig passar per diferents fases d’anàlisi de les persones, les seves capacitats, de com percebem la societat i com ens analitzem nosaltres mateixos. El llibre és “Ensayo sobre la ceguera” d’en José Saramago.
- A quina persona de la FCSB li passes el relleu?
Passo el relleu a la Dra Judit Pons Baños, infermera especialista en salut mental, companya de feina a l’HUV i a la UVIC. Amb ella comparteixo les dues assignatures que imparteixo actualment.
