La Sandra és de l’Esquirol, però actualment viu a Vic. Pel que fa als seus estudis, va estudiar el grau de fisioteràpia a la Gimbernat, seguidament, va fer un màster en neurorehabilitació i un màster en investigació en fisioteràpia. Des de llavors, ha treballat en clínica, sobretot en l’àmbit de la neurologia.

Va començar a treballar a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar el febrer del 2017, fent una substitució de maternitat de quatre mesos i encara està aquí. Sempre ha estat a les assignatures de fisioteràpia en neurologia I, II i a l’optativa de tècniques especials de fisioteràpia neurològica a quart curs. A més, també ha estat tutora de pràcticums i de treballs finals de grau. En l’actualitat, està com a assistent en formació, ja que està al segon any de doctorat.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Recordo que estava molt nerviosa, perquè a les 8:30 del matí tenia la meva primera classe teòrica davant de 54 estudiants i no havia fet mai classes ni m’havia posat mai davant de tantes persones a explicar. Vaig anar a esmorzar a la Sagrada i allà vaig trobar-me amb un familiar que em va tranquil·litzar dient que segur que tot aniria bé. Vaig entrar a la classe i recordo perfectament aquell grup d’alumnes, els quals ja s’han graduat, que m’ho van posar d’allò més fàcil. Els nervis em van durar els primers cinc minuts i vaig pensar, això sí que m’agrada! Crec que ha estat una de les classes teòriques que he gaudit més, vaig acabar la classe cinc minuts tard, ja que em va passar el temps molt ràpid, fins que vaig ser conscient que els alumnes començaven a recollir perquè ja era l’hora i jo continuava parlant.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Moltes vegades m’han confós per alumna, ara ja no em passa, suposo que ja m’he fet gran, però al principi era constantment. Estava fent classe pràctica en un laboratori, recordo que era una classe de modulació del to muscular, va entrar un professor dient que què fèiem tots allà, qui ens havia deixat entrar, fins que em va veure a mi al mig i va dir ostres no t’havia vist.

Un altre dia també estava imprimint a la impressora de la primera planta de l’edifici B i em va venir una professora dient “perdona, però aquesta impressora només la podem fer servir el personal de la casa”, des de llavors que vaig amb la targeta de la UVic penjada al coll. Finalment, un dia entrant a la graduació em van voler posar la cinta d’alumna i vaig haver de dir “no perdona, que sóc professora”, la seva cara va ser un quadre.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

M’encanta la xocolata i els dolços, cada dia abans d’anar a dormir he de menjar un trosset de xocolata, fins al punt que si m’he posat al llit sense menjar-me-la, haig de tornar a aixecar-me perquè si no, no estic tranquil·la, em falta alguna cosa. Tot i això, quan em demano una crep de nutella, que per cert m’encanten, que sigui amb poca nutella…! Ho sé, no hi ha qui ho entengui.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

M’encanta la muntanya, la natura i els esports a l’aire lliure. Estic enamorada de la zona del Cabrerès i podria recomanar molts llocs coneguts, però n’hi ha un que especialment m’agrada i és el Puig de l’Embastida. És una roca penjada, que fa de mirador, sobre el salt de sallent de Rupit, no és gaire coneguda, té unes vistes precioses i segurament sempre que hi vagis estaràs sol. Tot i això, recomano passar un dia, o els que facin falta caminant, corrent, amb bicicleta per la zona del Cabrerès, ja que té racons espectaculars i ho tenim al costat de casa. Som uns privilegiats de viure on vivim!

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Li passo el relleu a l’Ester Busquets.