Olga Isern
Quin record tens del teu primer dia a la UVic?
Vaig començar a treballar un mes de setembre i com que estava molt nerviosa, durant el mes d’agost em vaig estudiar els models d’infermeria i sobretot totes les etapes del PAI (Próces d’Atenció d’Infermeria); quan vaig arribar carregada de libres i models d’infermeria va resultar que el primer dia… esmorzàvem tots junts! Tothom va explicar anècdotes de l’estiu i ningú no em va demanar què em sabia i què no… i jo pensant que hauria de passar un tipus d’examen per comprovar els meus coneixements! Quina sort que confiaven en mi!
Quan vam pujar cap als despatxos em van ensenyar la meva taula i vaig quedar sorpresa: tenia una taula! Quan la professora de pràctiques em va fer el relleu em va explicar fil per randa tot el procés per garantir un bon seguiment de pràctiques als estudiants i al final, l’últim punt recomanat va ser “que era millor anar als centres amb un vestit-jaqueta blau marí”. Ooooh, quina desesperació! Era l’única peça que no tenia a l’armari… i vaig anar-me’n corrent a una botiga del carrer Verdaguer de Vic a comprar dos vestits-jaqueta i, durant el primer mes, vaig seguir les indicacions oportunes.
El primer dia de classe vaig haver d’explicar el sondatge vesical i se’m va fer una mica difícil transmetre l’anatomia verbalment als estudiants, i per acabar-ho d’arreglar, quan van veure la meva dificultat em van posar a prova amb una pregunta trampa: “Si hi ha una erecció involuntària quan sondem un home, com ho fem?” Vaig respirar profundament i després vaig dir… “actitud professional, Olga”.
Trobava molt a faltar els pacients de la UCI i els meus companys, però a poc a poc vaig trobar la passió d’explicar la infermeria. Aquí a les aules la responsabilitat era diferent, a la UCI la vida penjava d’un fil, a les aules, si en algun moment m’equivocava explicant, podia rectificar. I així han passat vint anys enmig de la joventut intentant explicar la meva passió per la Infermeria.
Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
Quan fèiem els passos de l’Equador amb una gran festa, una vegada em van regalar una nina “Barbie” vestida d’infermera. La mare d’una estudiant havia fet el conjunt a mà i estaven molt il·lusionats amb el regal. La sorpresa va venir quan me la van regalar i van veure la meva decepció. Per a mi NO representava el món de la infermeria i no vaig poder amagar la meva reacció.
També, un altre dia, vigilant un examen final, vaig veure un noi que tenia un objecte entre les cames, vaig anar vigilant i no em va semblar que fos una “xuleta”, per tant, em vaig tranquil·litzar. La sorpresa va ser que al presentar-me l’examen em va regalar una piruleta en forma de cor, agraint el curs que havíem compartit!
I l’última anècdota i una gran experiència ha estat aquest mes d’abril anant de reforç en una UCI amb pacients COVID. Després de tants anys, tornar a compartir les cures infermeres amb tot l’equip de professionals i, aquesta vegada també, amb els nostres estudiants (!) i fer front tots junts a la difícil situació, va ser una etapa d’emocions contingudes.
Em repetia a mi mateixa: CONEC LA POR PERÒ ÉS LA PASSIÓ QUE EM FA VALENT!
Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
M’he passat molt temps a la vida llegint al revés. Sóc lladre i col·leccionista de frases per expressar com em sento en cada moment i situació de la vida. Cercadora de postes de sol per emocionar-me i de pel·lícules en les que hi hagi vida, patologia, infermeria i amor… tinc una llibreta i vaig apuntant totes les pel·lícules de la meva vida i les frases de cadascuna que més m’han atrapat.
Uns lemes: “Ves on et porti el cor, menja el que el cos et demani”. Els que em coneixeu una mica sabreu que menjo un Donuts de xocolata cada dia a les 7.00 h del matí durant 365 dies a l’any… !
Per últim, us vull explicar que la meva primera feina i a la que mai descarto tornar, és la de cambrera. Ho vaig fer durant molts anys i sempre penso que vaig ser molt feliç tractant a la gent amb “carinyo” i respecte. Realment, ho tornaria a fer.
Fes-nos una recomanació, la que vulguis.
Visc i sóc una enamorada de Manlleu: La capital del Ter. El meu poble, l’emblemàtic Passeig del Ter, el centre d’oci i de lleure a cel obert més viu, el Museu Industrial del Ter, l’Arborètum, el comerç que tracta i rep a la gent de meravella, la plaça de Manlleu que és un entorn únic per menjar tapes, creps, pizzes… i les diferents masies habilitades com a restaurants: Sant Jaume, el Santuari de Puig Agut. Us animo a conèixer-lo.
I una altra gran recomanació: la meva infantesa i joventut ha estat lligada al Santuari de la Mare de Déu del Far, entorn únic situat a la punta d’una gran cinglera amb vistes espectaculars en totes les direccions, és la fi del camí on no hi ha retrocés. Llevar-te i veure en un dia clar les illes Medes, el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries…Escoltar el silenci durant el capvespre quan marxa tothom… I, en un dia de tempesta, veure com cauen els llamps amb les emocions a flor de pell en un entorn feréstec.
Per acabar, a quina persona de la FCSB li passes el relleu?
A en Marc Vidal.
