Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb la Núria Codina, PTGAS de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Va estudiar un grau superior en Direcció i Administració, mentre ho compaginava amb la feina. Un cop va acabar les pràctiques a una ETT, hi va continuar gestionant nòmines i processos de selecció de personal.
Gran part de la seva trajectòria laboral la va desenvolupar en el sector assegurador, on va guanyar una àmplia experiència en productes asseguradors, gestió de sinistralitat i atenció al client. Posteriorment, va fer el salt al sector bancari, ampliant els seus coneixements en gestió econòmica. Finalment, va començar a treballar com a PTGAS a la Universitat de Vic, on continua treballant actualment.
- Quin record tens del teu primer dia a la UVIC?
Del meu primer dia a la UVic en recordo la barreja de nervis i curiositat. Tenia moltes ganes de començar, però alhora em feia molt respecte. Tot era nou: els espais, maneres de fer del lloc de treball i la gent. Aquell primer dia va ser una mica intens. Una de les coses que més em va sorprendre va ser quan em van dir que aquí les coses anaven amb calma: que si no es feia avui, ja es faria demà. He de reconèixer que no estava gaire acostumada a aquesta filosofia… i a dia d’avui encara em costa.
- Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
Doncs us explicaré una anècdota que ens va passar fa relativament poc, just en tornar de vacances. Quan anàvem a fer el cafè, vaig veure que la cafetera que hi havia no era la nostra. Al principi vaig pensar que m’ho havia mirat malament, però en mirar-la amb més detall vaig adonar-me que durant les vacances algun espavilat l’havia canviat… Vam fer un petit treball d’investigació amb les companyes de la secretaria per intentar recuperar-la, però res… a saber on ha anat a parar! El que sí que hem après és que, a partir d’ara, l’amagarem bé!
- Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
Una cosa que potser no sabeu de mi és que fa 20 anys vaig començar a apadrinar nenes a l’Índia. Tot va començar després d’un viatge que vaig fer, i en tornar em vaig posar en contacte amb una ONG per poder ajudar-les. Fins a dia d’avui he apadrinat tres nenes, i una d’elles vaig poder conèixer-la a ella i a la seva família, va ser un moment que mai oblidaré.
- Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.
Una de les meves excursions preferides i que faig un cop l’any, és anar als Estanys de Camporrells, a la comarca del Capcir. És un lloc preciós, envoltat de natura i en època de calor s’hi està molt fresquet.
- A quina persona de la FCSB li passes el relleu?
Al Marc Vila.
