La Montse Romero va estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió a la UVic quan era adscrita a la UPC i es va llicenciar en Informàtica a la University of Portsmouth. Treballa a la UVic-UCC des del 2013 on primer va ser Cap de Secretaria de la FCSB i des del 2015 és la responsable de Relacions Internacionals de la Facultat. Recentment, s’ha doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Per mi entrar a treballar a la UVic representava un canvi molt gran respecte al que portava fent els últims quinze anys de la meva vida. Tot i que, com a exalumna coneixia la UVic, en el context professional no sabia massa bé què m’hi trobaria. Malgrat que el meu primer pensament va ser de sortir a corre cuita, dono les gràcies de no haver-ho fet. Estic contenta de treballar a la UVic i m’enorgulleix formar part d’aquesta comunitat en la qual em sento integrada.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

El primer viatge que vaig realitzar com a responsable de relacions internacionals de la facultat va ser a Istanbul, en el marc de la Conferència EAIE (European Association for International Education). Viatjava juntament amb els responsables d’internacional de les facultats i la directora de l’Àrea. Vam arribar molt tard de nit a Istanbul i vam anar directament a l’hotel. A recepció ens van donar les targetes de les habitacions distribuïdes en 4 pisos. Ens vam acomiadar i cadascú es va dirigir a la seva habitació per descansar. La meva era a dalt de tot. Vaig passar la targeta, vaig obrir la porta i vaig encendre el llum. Tot va anar molt de pressa, però recordo veure un senyor amb calçotets que estava dormint tranquil·lament a la seva habitació a qui jo acabava de despertar i que sortia corrents a tancar la porta. Suposadament, també era la meva habitació. Vaig fer un crit tan gran que els meus companys van pujar immediatament a veure què passava i, evidentment, vam despertar tot l’hotel. El noi de recepció es va disculpar, ja que m’havia donat una habitació que estava ocupada. Em va redistribuir i vam anar tots a dormir (jo amb un bon espant). Com us podeu imaginar, vaig ser tema de conversa durant tota la Conferència. Recordo que era el primer viatge que feia amb els companys… Un bon inici, veritat?

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

El Nadal passat vam començar a fer bufandes de ganxet amb la meva filla i la meva sogra. La iaia ens n’ensenyava i passàvem estones divertides les tres juntes. Anar a comprar la llana també era tota una aventura. En tornar a començar l’escola, la iaia i la neta se’n van cansar. Jo, però em vaig quedar enganxada. No puc parar de fer bufandes de ganxet: de tots colors, més llargues i més curtes. Ara que s’apropa Nadal altra vegada, els meus amics invisibles tenen clar què els tocarà.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

En el marc de la universitat tenim la sort de poder realitzar mobilitats internacionals durant el curs acadèmic. La meva recomanació és que, si no ho heu fet encara, encareu aquest repte. Tindreu l’oportunitat de conèixer, compartir, perdre pors, avançar, i gaudir. En definitiva, VIURE i APRENDRE!

A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

Li passo el relleu a la Núria Gorchs Font.