En Miquel Àngel Palomo va començar estudiant a l’Escola d’Hostaleria de Marbella i, paral·lelament, aprofundia en l’aprenentatge dels idiomes anglès i alemany. Inicialment volia dirigir la recepció d’un hotel, la casualitat va fer que acabés treballant primer com a comptable i després com a gerent a diferents empreses.

L’any 1998 va començar a estudiar Empresarials a la UVic, però li resultava difícil compatibilitzar la feina amb els estudis, i és per aquest motiu que no va acabar la carrera. El 2001 va crear, junt amb altres socis, una empresa de protecció passiva. A causa de la crisi de la construcció va haver de buscar feina i, aproximadament 10 anys més tard, l’1 de juliol de 2010, va tornar a la UVic, però aquesta vegada com a treballador.

Vaig estar tres mesos fent matrícules a l’Àrea de Gestió Acadèmica, però després va sortir una plaça a la secretaria de la Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar a la qual vaig poder accedir i en la que gestionava, junt amb les responsables, totes les pràctiques nacionals i internacionals de la Facultat. El 8 de juny de 2016 vaig passar al Servei de Carreres Professionals, des d’on gestionem totes les pràctiques de les diferents facultats. Aquí, donat el gran volum de feina que tenim, jo porto concretament les referents al Grau d’Infermeria.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Sempre havia treballat sol i el primer dia que vaig arribar a l’AGA estava molt atabalat, no tant per la feina, tot i que era diferent a la que havia fet tota la vida, sinó pel fet d’haver de treballar amb tantes persones. Si no recordo malament eren dotze o tretze… i totes dones.

El ritme de feina era trepidant durant el període de matrícules. Van començar a arribar estudiants i més estudiants, sols i amb els pares, i aquí es va sumar una tasca que no esperava: la d’atenció a les persones. S’ha de dir que un parell de dies després de començar ja em semblava que ho havia fet tota la vida.

El record és extraordinari, especialment pel bon ambient del Servei, l’excel·lent relació amb totes les companyes i el sentiment d’equip.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Des que estava a la Secretaria de la FCSB sempre he fet cursos de reciclatge en suport vital bàsic + DEA i també recordo l’any que fèiem simulacre d’incendis i com s’havia d’apagar un foc, com s’havia d’actuar en cas d’incendi, etcètera. El dia que vàrem fer aquell simulacre a l’aparcament de davant de l’Institut Jaume Callís em va venir a veure la que ara és la meva dona; jo crec que en veure-la vaig sobreactuar i em vaig sentir com si fos Rambo.

I dins del SCP i parlant per telèfon amb una estudiant que es diu de cognom Jodar, vaig tenir un petit lapsus i li vaig canviar el cognom… Ho deixo aquí, però em vaig posar de tots colors davant de les meves companyes.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

A part que sóc molt de la broma i generalment estic de bon humor, sóc un gran tímid. Hi ha gent que ho nota, però també moltes persones que no s’ho creuen.

També he tingut interessos curiosos a diferents moments de la meva vida: estudiar i col·leccionar fòssils o minerals; estudiar les diferents tribus d’indis americans per conèixer l’evolució fins a l’actualitat; etcètera.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. 

Fa molts anys que vaig llegir, i ara l’he recuperat, un llibre de la periodista Anna Politskóvskaya que es diu “Sólo la verdad”. Anna Politskóvskaya va ser gran defensora dels drets humans i de la llibertat d’expressió. La van assassinar, entre altres motius, per ser molt crítica amb la Rússia de Putin i la intervenció a Txetxènia.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? 

Li passo a la Carme Raurell, ella em va ensenyar gran part del que sé sobre les pràctiques.