La Meritxell Mondejar és llicenciada en Pedagogia des del 1997 a la Universitat Blanquerna, a la Ramon Llull, i després, amb una beca va estudiar un Màster en Educació Internacional i, més tard, una llicenciatura en Infermeria a Minnesota, als Estats Units. Ha estat professora tant en l’àmbit comunitari com en l’universitari i ha treballat com a infermera a unitats de malalts oncològics i pal·liatius. Treballa a la UVIC des del 2015 quan va tornar a Catalunya i a on va fer el doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut. El seu objectiu professional sempre ha sigut recolzar i guiar el seus pacients i estudiants a millorar i progressar en la seva salut o en el seus estudis.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Jo sempre havia viscut a ciutats grans a on l’anonimat és part del teu dia a dia. Quan vaig començar a treballar a l’UVic també feia poc que m’havia traslladat a viure a Vic. El primer dia a la UVic quan vaig entrar al despatx per primer cop, hi vaig trobar-me una professora que em va dir, “tu ets la nova professora d’anglès, oi?”, després vaig anar a fer unes copies  i un altre persona em va demanar “tu ets la professora nova que ve de fora?”. Vaig quedar ben sorpresa que la gent em conegués tot i ser nova a la feina i a Vic, i vaig adonar-me que aquí coneixeria a la gent ben aviat.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

En una reunió informal a uns sofàs del edifici B em va caure el mòbil de la butxaca. Quan vaig adonar-me’n i vaig tornar a buscar-lo no hi era. Com estava a prop dels serveis d’informàtica hi vaig anar a demanar si algú l’havia trobat i portat allà. Una de les treballadores allà em va dir d’activar la sirena d’alarma del telèfon des de l’ordinador per localitzar-lo i així ho vam fer. Vam començar a sentir la sirena a prop però no el podíem trobar, varius treballadors de l’àrea Tic van sortir a ajudar-nos a buscar el telèfon que sentíem pels passadissos però no trobàvem…finalment el vam trobar darrera d’una fotocopiadora. Clarament, el treball en equip fa la força!

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Soc una apassionada de córrer. Fa molts anys que corro en el meu temps lliure, però en el passat sempre corria en terreny pla. Un cop a Vic, vaig començar a córrer amb un grup de gent que córrer pels turons i cims de la comarca, i des de llavors que soc una enamorada del córrer per les muntanyes. Si no soc per Vic, de ben segur que em trobareu pels camins de la Creu de Gurb, de San Sebatià, al Montseny o Bellmunt.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Com vaig viure molts de temps als Estats Units, una recomanació que us faig es que si mai hi aneu, a part d’anar a les ciutats típiques i emblemàtiques, també visiteu els seus parcs nacionals que són una meravella com el de Yellowstone, el de les Badlands, i com no les Boundary Waters a Minnesota a on vaig viure jo.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Li passo el relleu a la Montse Romero.