Marc Vidal Falguera.

En Marc Vidal Falguera va arribar a la UVic el 1991. És diplomat en Fisioteràpia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster d’Envelliment Actiu: Prevenció i bases per a una atenció integrada, a la UVic. Durant uns anys va ser coordinador de la llicenciatura de Fisioteràpia, que va repetir durant el 2n semestre del curs 2018-19, i durant molt de temps també ha estat el responsable de l’Aula L3 de Formació Continuada en l’àmbit de la salut. Actualment és professor del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), coordinant l’assignatura de Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic I i donant classe a Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic II i Valoració i Diagnòstic II del grau en Fisioteràpia. A més a més, també és el Responsable de l’Organització de les Pràctiques Externes (ROPE) del grau i el coordinador de 2n curs.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

El meu primer contacte a la Universitat de Vic va ser el 1991, tot i que en aquell moment era l’Escola Universitària d’Infermeria de Vic. De la mà de la Teresa Lleopart, a la Marga Ullastre i a mi ens varen fer l’encàrrec d’impartir un curs d’auxiliar de Fisioteràpia del FORCEM, que llavors era un organisme estatal creat per gestionar la Formació Professional contínua a Espanya. A partir d’aquí ja vaig passar a donar algunes hores a la diplomatura d’Infermeria fins que varen obrir la diplomatura de Fisioteràpia, on ja vaig passar a ser docent d’aquesta. De tot això ja han passat uns quants anys!

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Recordo una vegada que em van venir a buscar a classe perquè no trobaven un alumne. La mare d’aquest personatge l’estava buscant perquè havien ingressat al seu pare a l’hospital per un problema cardíac, i volia comunicar-se amb el seu fill amb urgència. Quan em van dir el nom del noi, de seguida vaig saber de qui em parlaven perquè era un estudiant amb un cognom particular, que m’havia quedat gravat a la memòria… El cas era que aquest noi només havia vingut a classe el primer mes del primer curs de carrera, i la seva mare l’estava buscant el mes d’abril del SEGON any de carrera!!! Quan li vam comunicar que el seu fill feia mes d’un any i mig que no apareixia per la universitat crec que va estar a punt d’ingressar ella a l’hospital pel mateix problema que el seu marit… Després vàrem saber que el noi en qüestió demanava diners als pares per pagar mensualment la quota de la universitat, però nosaltres no sabíem res d’ell feia molts mesos. Déu ni do… per fer una aturada cardíaca o matar-lo.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Soc una persona recol·lectora. Sí, sí… ja de petit buscava i trobava de tot. Qualsevol cosa que s’extraviés! Tot ho recollia i ho guardava. Se’m dóna bé trobar objectes perduts. A l’estiu i a la primavera recullo pedretes i petxines a la platja, o tiro la canya i recullo esparracs. I a la tardor i a l’hivern sóc buscador de bolets i recullo pinyes per encendre el foc. A més a més, deu ser quelcom familiar, perquè tinc la sensació que també ho he transmès a la meva filla. Una vegada, al costat de la UVic, un dia que queia un aiguat de pel·lícula, al costat del cotxe vaig trepitjar alguna cosa… de sobte, només pel soroll, vaig saber de què es tractava: eren diners! Ni més ni menys que 3.000 pessetes (de quan encara anàvem amb pessetes) mooolt arrugades i fetes una boleta. No em pregunteu què més he recollit per la UVic… 😉

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Soc un enamorat de l’Alt Empordà. Qualsevol racó d’aquesta terra, sigui de mar o muntanya, us encisarà. Només cal recórrer-la. Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Portbou… Hi passo tant temps com puc i us asseguro que allà dalt hi podem trobar racons que us faran dir: Quina terra més meravellosa!!!

A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

A la Mª Cinta Sadurní. Fantàstica i bellíssima persona.