Aquest mes a l’Entre Nosaltres parlem amb Marc Terradas! En Marc va estudiar el Grau de Fisioteràpia a les Escoles Universitàries Gimbernat (Universitat Autònoma de Barcelona), un Màster en Fisioteràpia Avançada en el Tractament del Dolor Crònic al Centre Superior d’Estudis Universitaris de La Salle (Universitat Autònoma de Madrid) i, finalment, va realitzar el doctorat en el Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional a la Universitat de Barcelona, al campus de l’Hospital Clínic.
Va començar a la UVic com a professor associat durant el curs 2018-2019, impartint classes a l’assignatura Fonaments de la Fisioteràpia amb els estudiants de primer curs. Recorda perfectament la trucada de l’antic coordinador del grau en Fisioteràpia, en Carles Parés, mentre anava en moto per una pendent pronunciada. Ens va comentar que veure el seu nom al rellotge el va posar nerviós, i que gairebé cau intentant aturar-se. Aquella trucada va marcar l’inici de la seva trajectòria a la UVic.
Actualment, és professor doctor i imparteix classes a Fisiopatologia, Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic II i Fisioteràpia Comunitària, a més de dirigir el Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar. En recerca, l’apassiona estudiar el dolor crònic, i aquesta és la línia en què focalitza les seves investigacions.
1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?
El meu primer dia de classe estava ple de nervis. Sempre m’he posat molt tens parlant en públic, però, un cop començo, m’ho passo molt bé. Recordo que aquell dia vaig sortir eufòric i molt content perquè els estudiants gaudeixen molt a Fonaments de la Fisioteràpia, ja que és la primera assignatura on es parla pròpiament de fisioteràpia. Aquella experiència em va fer saber que volia dedicar-me a la docència.
Una altra cosa que em va sorprendre del primer dia va ser el campus universitari. Fins aleshores, les universitats on havia estudiat estaven en polígons industrials o zones residencials apartades. En canvi, el campus Miramarges i la ciutat de Vic em van semblar llocs ideals per estudiar, conèixer gent i gaudir de l’etapa universitària. Vaig sentir molta enveja dels estudiants de la UVic!
2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
Tot i haver-hi pensat molt, no em ve al cap cap anècdota especialment curiosa o divertida, més enllà d’algun incident puntual amb estudiants que han acabat a l’hospital… Però sí que puc explicar que he descobert que em costa molt entendre l’accent de les persones de les Illes Balears. Recordo la primera vegada que una estudiant balear em va fer una pregunta a classe: no vaig entendre res i em vaig posar molt nerviós. Des d’aleshores, cada vegada que m’enfronto a un estudiant d’allà, tremolo!
Espero que ningú s’enfadi, perquè hem tingut estudiants excel·lents de les Illes, a qui recordo amb molt d’afecte. Però encara no he superat aquesta dificultat!
3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
Doncs crec que no hi ha cap aspecte gaire interessant… Vinc de Vilassar de Mar, el poble on he nascut i crescut. He jugat a futbol sala durant 17 o 18 anys, i crec que m’anava força bé, tot i que era tan competitiu que jugar amb mi devia ser un autèntic malson! També vaig tenir una època com a skater: als anys 90 i 2000 estava molt de moda, i jo patinava molt. Fins i tot vaig arribar a competir en alguna competició autonòmica. Era un esport molt dur, ple de caigudes i lesions… (A veure si endevineu com vaig conèixer la fisioteràpia?).
A més, soc un gran fan de la cultura japonesa. M’encanten les sèries d’animació dels anys 90, que penso que tenen un encant únic per la manera de dibuixar i per aquell humor tan característic del Japó. També m’apassionen els videojocs d’aquella època. Els anys 90, els videojocs eren, d’una banda, un luxe per culpa dels preus elevats, però, de l’altra, estaven mal vistos pels noticiaris espanyols, que sovint en parlaven de manera negativa. Això no va evitar que em convertís en un gran aficionat, i un dels meus principals hobbies avui en dia és col·leccionar i jugar a videojocs retro dels anys 90, com el bon friqui que soc.
4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.
Doncs com que és probable que ningú hagi recomanat mai un videojoc en aquesta secció, us vull recomanar el meu joc preferit que es titula Final Fantasy IX. Tracta sobre un món medieval fantàstic anomenat Gaia, on el seu protagonista Yitán, un jove lladre, segresta la princesa Garnet, qui sorprenentment desitja fugir del seu regne per descobrir els foscos plans de la seva mare, la reina Brahne. Junts, i acompanyats per aliats com el mag negre Vivi i el cavaller Steiner, s’embarquen en una aventura per aturar el misteriós Kuja, que amenaça l’equilibri del món. Amb temes de fons com el sentit de la vida, la identitat, l’amistat i lluita per la llibertat, Final Fantasy IX és una joia atemporal que qualsevol persona estigui versada o no en els videojocs podrà gaudir. Guardo grans records d’aquest títol i no em cansaré mai de recomanar-lo a tothom.
5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu
Passo el relleu a en Xavier Palomar Aumatell, el meu company de despatx dels darrers 3 anys i infermer.
