Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb en Lluís Pujadas. En Lluís va estudiar a la Universitat de Barcelona fent el primer cicle de Química, la llicenciatura en Bioquímica (2000) i el doctorat en Neurociències (2006). Durant 20 anys es va dedicar principalment a la recerca en neurodesenvolupament i neurodegeneració, fent col·laboracions docents com a professor associat a la UB.
Va arribar a la UVic el curs 2020-21 com a professor agregat i actualment fa docència als graus en Infermeria, Fisioteràpia i Biomedicina; al màster interuniversitari en ciències de Dades de Salut; i és membre de la comissió acadèmica del programa de doctorat de Medicina i Ciències Biomèdiques. Fa recerca en l’àmbit de neurociències dins el grup TR2Lab i està vinculat a l’IRIS-CC.
1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?
Vaig arribar a la UVic a l’inici del segon semestre, just el mateix dia que ja havia de començar classes i amb molt poc temps per haver-m’ho pogut preparar. La situació era molt diferent de la d’ara perquè estàvem en ple curs post-pandèmia per la COVID 19: amb els grups dividits on mitja classe assistia presencialment durant una setmana i l’altre mitja estaven a casa treballant telemàticament, per alternar-se la següent setmana. Jo tenia poca experiència en docència continuada i grups grans i m’esperava tot un semestre per endavant en una assignatura de primer d’infermeria… per sort vaig estar molt ben acompanyat i guiat pels companys d’assignatura (sobretot en Xavier Jordana), pels companys de departament (la Montse Serra n’era la directora) i pels companys de despatx (com la Laia Bosch a qui ja coneixia). Va ser tot un repte!
2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
Un dia, o més ben dit un vespre-nit, de fa 3 o 4 anys vaig sortir tard del despatx i em vaig adonar que tota la facultat estava tancada (!), no podia sortir pels accessos habituals i em vaig haver d’escapar per la sortida d’emergència de l’edifici B que dona al pati de darrere. Des d’allà no podia tornar a entrar a l’edifici, però tampoc podia arribar al carrer perquè la porta estava tancada, o sigui que m’havia quedat atrapat al jardí… Em vaig estalviar que em rescatessin tot enfilant-me per les parets (literalment) per saltar la balla i poder anar a sopar! Recordo explicar l’anècdota a un grup de WhatsApp i de seguida ser contactat per en Joan Carles Casas, vinculat al comitè d’empresa, per interessar-se del que havia passat i buscar-hi solució pel futur!
3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
Soc de pagès de tota la vida i de ben petit he fet tasques de tota mena, des de munyir vaques a construir parets de ciment. Aquesta versatilitat, obligada a pagès, m’ha ajudat a l’hora d’enfrontar-me professionalment a la recerca on aprendre tècniques diferents i adaptar-te a tot tipus de situacions per seguir endavant també hi és imprescindible! Quan he hagut de treballar amb ratolins, sempre dic que és com fer de pagès, els animals mengen cada dia i ets esclau dels horaris… Dos mons amb més punts en comú del que es podria pensar!
4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.
Proposo una excursió fins a l’ermita de Sant Sebastià, a l’antic terme municipal de Sentfores (La Guixa). És un lloc amb bones vistes sobre la Plana i amb molta història, ja que s’hi va firmar el Pacte dels Vigatans contra Felip V l’any 1705. És un lloc amb accés adaptable a tots els nivells: s’hi pot arribar en cotxe des de Santa Eulàlia de Riuprimer i peu per diferents camins. Amb un mínim entrenament i energia jo recomano pujar-hi pel “treca-cames”, ho feia sovint quan era jove: és el camí més directe pel mig del bosc, i tot i ser força dret no és tan perillós com el nom podria fer pensar… i està marcat com un PR.
5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu
A la Sònia Reig, una persona que coneixia de fora de l’àmbit acadèmic i amb qui des que coincidim a la UVic hem compartit nous temes de conversa!