La Laia Capdevila és de Vic de tota la vida, graduada en Publicitat i Relacions Públiques el 2015 a la UVic i especialitzada en Màrqueting Digital i Xarxes socials. El 2016, va començar a treballar a l’UHub, Servei a la Comunitat Universitària de la Vic, per una baixa de maternitat i, just al acabar, ja va entrar a treballar a la Secretaria de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Recordo el primer dia a la UVic com si fos ahir! Era una nena que acabava de sortir de l’institut i entrava a un món nou, totalment desconegut per mi però amb moltes ganes. Sé que estava molt nerviosa i que fins i tot, prèviament, havia mirat quines persones anirien a la meva classe i havia quedat amb dues davant la porta principal de l’F, i tot, per no entrar sola en el que aquell moment era una immensitat per mi! Així doncs, vaig arribar un quart d’hora abans de les 15:00 h (hora que començava les classes) i vaig esperar-me davant la porta de l’F intentant recordar quines cares feien aquelles persones que havia vist a la pestanya de participants del Campus Virtual i amb les quals havia parlat per Facebook uns dies abans. Al cap d’uns minuts ja em trobava dins de l’aula F-417 envoltada de persones que han esdevingut nous amics i amigues.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Era un 14 de juny i el dia del meu aniversari (podeu apuntar-vos-ho per felicitar-me en futures ocasions i/o bé portar-me algun pastisset), quan vam fer la graduació de la promoció 2015-2019 de la FCSB. Recordo que em vaig llevar a les 7:00 h, nerviosa perquè l’acte surtis bé i apunt per anar a muntar, juntament amb les meves companyes, la sala Ramon Montanyà de l’Atlàntida.

A l’acte hi podien entrar dos familiars i l’estudiant que es graduava, a part del PDI i PAS de la Facultat. Els estudiants estaven al corrent de tot el que es podia i no es podia fer a la Sala de l’Atlàntida en tot moment (ja que fem unes quantes reunions prèvies!) però, tot i així, no deurien recordar que no podien entrar gossos a la sala! Així doncs, ens vam trobar amb una família que portava el gos per veure com la seva filla es graduava! Tot el que en aquell moment era coherent va deixar de ser-ho i vam haver de canviar les tasques que teníem prèviament assignades per cuidar el GOS! Doncs sí, no m’hagués pensat mai que en un dia de graduació, amb tot el que això comporta, estaria donant de beure a un gos i vigilant que no li toqués el sol de ple! (fins i tot buscava ombres i el canviava de lloc)!

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Des de fa un parell d’anys soc peregrina del Camino de Santiago! Cada estiu aprofito per fer un tram durant una setmana i l’any que ve, si tot va bé, arribo a Santiago de Compostela!!

És una experiència increïble d’aventura i superació marcada per una ruta de llarga distància la qual suposa un gran repte! El Camino és un autèntic viatge el qual combina activitat física, paisatge, noves amistats, gastronomia i com no, DESCONNEXIÓ!

Fes-nos una recomanació, la que vulguis.

Podria recomanar moltes coses i de tipologia molt variada, però em quedo amb una de les que més em fascina! Així doncs, atenció a tots els que siguin alforgers o apassionats de l’esport!

La meva recomanació, aquest cop, és fer la ruta del Danubi amb bicicleta i amb les alforges carregades!! És una ruta fluvial que va des de Donaueschingen fins a Budapest.

El Danubi ha estat escenari de gran part de la història d’Europa central al llarg de segles, de manera que trobarem moltíssimes pinzellades de patrimoni cultural al llarg de la ruta. Patrimoni a què se li sumen les seves vinyes, els seus paisatges i la seva gastronomia creant així una barreja excepcional per gaudir amb bicicleta.

També recomano fer parada, durant la ruta, al camp de concentració de Mauthausen; un dels majors símbols de la barbàrie nazi i també, un dels camps de concentració més ben preservats.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

Li passo el relleu a l’Anna Ramon!