La Laia Briones es va llicenciar en psicologia a la UAB en la promoció 2000-2004 on també va cursar el màster en neurociències el curs 2011-12. Durant els anys 2010-2012 va fer el màster en psicologia clínica i de la salut a l’Institut Superior d’Estudis Psicològics i finalment, el doctorat en Salut, Benestar i Qualitat de Vida a la UVic-UCC durant el període 2012-2017. 

Seguidament, després d’haver començat el doctorat a la UVic a finals del 2012, va iniciar les classes compaginant la docència amb la recerca, l’any 2013, aviat farà deu anys. En aquests anys ha treballat a molts llocs diferents (Institut de Recerca Vall Hebron, Fundació Sanitària Igualada, etc.) però sempre ha tingut un peu a la UVic-UCC. L’objectiu de la Laia, des que va iniciar el doctorat, sempre ha estat aconseguir una plaça i poder desenvolupar la seva carrera professional en docència i recerca vinculada a aquesta institució. Sempre s’hi ha sentit molt a gust, en gran part per les persones que hi treballen. 

Quin record tens del teu primer dia a la UVic? 

Bona pregunta. Aquí hauria de diferenciar entre els meus dos primers dies. La primera vegada que vaig venir a la UVic va ser el 2007-2008 en qualitat d’estudiant del grau en Ciències empresarials. Quan vaig acabar la llicenciatura en psicologia vaig tenir altres inquietuds, vaig obrir una gestoria amb el meu pare i vaig estudiar uns cursos d’empresarials. El primer que vaig pensar a l’aterrar aquí va ser… quina diferència estudiar aquí! Venia d’una universitat molt gran, amb més de 100 alumnes per aula i un tracte totalment indirecte amb el professorat. A la UVic-UCC érem pocs estudiants, amb tracte directe amb el professor i recordo pensar que estava aprenent molt més i que estudiar així era el doble de divertit! 

La segona vegada que vaig venir a la UVic-UCC va ser per fer el doctorat a finals del 2012, ja amb l’objectiu clar de dedicar-me a la recerca i a la docència en salut mental. Va ser un inici dur perquè encara no estaven consolidades les línies de doctorat ni la majoria de grups de recerca, però recordo que estava molt motivada i tenia moltíssimes ganes d’engegar el projecte de tesi doctoral. A més, el primer dia em vaig trobar la Judit Bort que acabava de tornar d’Austràlia, de fer una estada de recerca, i vaig pensar ben bé que havia aterrat al lloc adequat. 

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB. 

Anècdotes en tinc moltes, però em quedo amb el viatge que vam fer a Brasil al juny de 2013. En el marc del programa de doctorat vam anar a fer una formació predoctoral a Sao Paolo durant quinze dies, on vam participar diferents doctorands de la UVic-UCC. L’anècdota ve perquè va coincidir just amb el meu aniversari i, sense pretendre-ho ni esperar-ho, em vaig trobar celebrant el meu aniversari a Rio de Janeiro, a la platja de Copacabana. Va ser un dia molt especial. 

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem. 

Soc una persona molt inquieta i el meu cap sempre està en marxa pensant quin serà el proper pas… però crec que això ja ho sabeu. El que potser no sabeu és que a causa d’això he estat regidora a l’ajuntament del meu poble, que al llarg de la meva vida he fet més de 15 mudances i que m’apassiona tot allò relacionat amb el Japó: sèries i pel·lícules d’anime, cultiu de bonsais, pintura Sumi-e, i en general, molts dels valors i aspectes de la seva cultura. Tot i que per motius econòmics encara no hi he viatjat, és una assignatura pendent que espero poder fer aviat! 

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc. 

Us faré una recomanació basada en la meva passió pel Japó… l’últim llibre que he llegit “El sistema Hanasaki: los nueve pilares de Japón para una vida centenária con sentido” de Marcos Cartagena. És una encisadora recopilació dels diferents pilars que regeixen la cultura japonesa (en clau positiva) i com aplicar-los a la teva vida. L’autor del llibre hi ha viscut i treballa fent viatges al Japó des d’un punt de vista menys turístic i més centrat a entendre la vertadera essència del Japó.  

També m’agradaria recomanar el concepte “Ikigai” que, malgrat no tenir traducció, significa alguna cosa així com “allò que dona sentit a la teva vida” o “allò que fa que valgui la pena viure”. Molt interessant per reflexionar-hi i per iniciar-te en la cerca del teu propi Ikigai. I si és amb una bona tassa de te genmaicha, encara millor!

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

A la Judit Bort, amb qui vaig compartir el viatge a Brasil.