Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb la Laia Bosch! La Laia és llicenciada en Bioquímica per la Universitat de Barcelona. Després de realitzar un màster en Biologia Molecular a la mateixa universitat, va fer els estudis de doctorat a la Universitat Politècnica de Catalunya, on va obtenir el títol de doctora en Biologia Molecular i Cel·lular l’any 2008.

El seu primer contacte amb la UVic-UCC va ser durant el curs acadèmic 2015-2016, quan va començar a treballar com a professora associada a la FCTE. No obstant això, no va ser fins al curs acadèmic 2018-2019 quan es va incorporar a temps complet a la FCSB.

Actualment, és professora al Departament de Ciències Experimentals i Metodològiques de la FCSB, investigadora del grup de recerca TR2Lab i coordinadora del Programa de Doctorat Interuniversitari de Cures Integrals i Serveis de Salut.

2. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Recordo que venia nerviosa a donar una assignatura de pràctiques al grau de Biotecnologia, per sort les classes pràctiques són molt agradables. Em va tocar un grup d’alumnes, totes noies, que eren molt amigues entre elles i que m’ho van posar molt fàcil. De fet, amb algunes encara mantenim contacte professional i personal.
També tinc molt bon record dels meus primers dies a la FCSB, els companys/es d’assignatures, despatx i departament em van fer una molt bona acollida i un molt bon acompanyament.
3. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.
Va ser durant el meu primer any a la FCSB, un dissabte em vaig adonar que tenia tots els exàmens que havia/volia corregir al despatx de la universitat. Sense pensar-ho vaig agafar el cotxe i vaig baixar a Vic a buscar-los.
En arribar, vaig veure que la Facultat estava tancada, però vaig aconseguir entrar per la porta del costat de la caseta, probablement oberta per descuit. Un cop al pati, però, em vaig adonar que estava atrapada: no podia accedir a cap edifici ni sortir del recinte. Tenia tot el pati de la facultat per a mi.
Per sort, el personal de seguretat i neteja em va trobar i em va acompanyar i obrir el despatx. També us haig de dir que em van fer identificar i es van assegurar que sortís de les instal·lacions, tot amb molta amabilitat però.
4.Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.
Bé, molts de vosaltres ja sabeu que soc gitana de Taradell i que vaig viure 20 anys a Barcelona, però amb ganes sempre de tornar a la Plana. Ara visc a Torelló, i tinc dues filles Pescallunes. M’agraden les activitats a l’aire lliure i les activitats d’arrel tradicional. Si em voleu fer contenta porteu-me d’excursió, a veure un concert o de viatge. I si em voleu convidar a dinar tot em va bé, però si és un restaurant oriental millor que millor.
5.Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc
Sempre que puc m’escapo a la muntanya perquè allà soc molt feliç. Us faig 3 recomanacions perquè tothom pugui escollir la que li vagi millor.
Un pic senzill i molt màgic és el Pic de l’Àliga a la Serra del Puigsacalm. És un pic solitari i que té unes magnífiques vistes del Pirineu, de la Plana, de la Garrotxa… Si hi aneu, després del coll de Sant Bartomeu (compartit amb el camí cap al Puigsacalm) només trobareu arbres i animals.
L’altra és la ruta a les Agudes per Castellets. Les Agudes són fantàstiques i em transporten a la meva joventut on l’havíem pujat per tots cantons. La pujada per Castellets és una mica tècnica, hi ha algun pas exposat amb una cadena i a la part final pots escollir si l’acabes amb una grimpada o si continues pujant pel camí més senzill. Per gaudir-ne pujant i al cim, el Montseny sempre és una bona opció.
I si voleu anar a Pirineu, us recomanaria el Carlit a les Bulloses, un pic que té de tot. La ruta comença pujant tranquil·lament per una zona plena de llacs per acabar encarant el pic amb una pujada més pronunciada, però amb la recompensa d’arribar en un llac gelat d’un blau espectacular. Per arribar al pic però falta el tros més exigent, tant a nivell físic com tècnic. El camí s’enfila per una zona més rocosa on sovint has d’utilitzar les mans per ajudar-te. El cim i la ruta són fantàstics i si podeu anar-hi en època de floració encara més, ja que els llacs i els entorns es cobreixen de colors.
6. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.
Li passo el relleu a la Laura Rota, amb qui compartim moltes vegades el dinar al B105 i alguna que altra amistat fora de la UVic-UCC.