Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb la Judit Pons. La Judit va estudiar Infermeria a la Universitat de Vic, on va formar part de la promoció 1999-2002. Mentre estudiava ja tenia clar que volia especialitzar-se en salut mental i així ho va fer. Actualment desenvolupa la seva activitat principal al Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, on s’ha especialitzat en l’atenció a la conducta suïcida en adults (tema central també de la seva tesi doctoral).
A la UVic hi va començar a col·laborar el curs 2008-2009 donant suport a les classes d’en Joan López a l’assignatura “Infermeria de Salut Mental”, que actualment s’anomena “Cures Infermeres en Salut Mental” i imparteix conjuntament amb la Sònia Reig. També participa a l’assignatura de “Salut mental en fisioteràpia”, i complementa la docència amb el seguiment d’estudiants en pràcticum i Treballs de Final de Grau.
  1. Quin record tens del teu primer dia a la UVIC?

En tinc un record ple d’il·lusió. Tenia moltes ganes de començar uns estudis que m’apassionaven, i aquell primer dia, mentre esperava a la porta de l’aula, vaig començar a parlar amb dues desconegudes, l’Anna i la Laia, que acabarien convertint-se en amigues amb qui vaig compartir tota la carrera i moltes experiències. Tenia molt clar que volia estudiar infermeria, i no em vaig equivocar.

  1. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Una situació que sempre em fa somriure va ser adonar-me que compartia docència amb persones que havien estat els meus professors i referents: la Carme, la Montse, l’Olga, la Pilar, l’Anna, en Joan Carles… Tots! Els he admirat moltíssim i em fa molta il·lusió poder ser-ne companya. I un altre dia, a classe, em vaig trobar amb una alumna que havia estat companya de primària de la meva filla… una situació que també et fa ser conscient del pas del temps!

  1. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Per les meves samarretes, molta gent ja deu imaginar-se que m’agrada la música metal, però potser no tothom sap que canto en dos grups de Death Metal: Desafiant i Cultum Mortis. Si a algú li desperta curiositat aquesta faceta, us recomano el llibre “Història i poder del mètal català” (Enderrock Llibres, 2025). És un assaig escrit a tres mans per Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell, molt ben documentat, que repassa el moviment i les bandes del país.

  1. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Una sèrie que vaig veure per primera vegada just d’acabar la carrera i que sempre recomano és “Six Feet Under” (A dos metros bajo tierra). Em va impactar molt per com aborda la mort i les emocions amb tanta naturalitat, combinant sensibilitat, ironia i un humor negre molt fi. Els personatges són profunds i molt ben treballats, i és una d’aquelles sèries que et fa pensar i et deixa empremta… com la vida mateixa!

  1. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? 

A la Meltem Yildirim, que coordina els seminaris i fa una feina ingent per quadrar horaris, grups i professorat… tot un autèntic tetris!