Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb en Jordi Naudó! El seu primer contacte amb la UVic-UCC va ser l’any 2000, quan es desplegava el Grau en Nutrició Humana i Dietètica. Va començar impartint l’assignatura de Psicologia de la Conducta Alimentària, i el mateix any, per substitució, va ampliar la seva docència al Grau d’Infermeria.

Al llarg dels anys, ha estat professor als quatre graus de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB). Posteriorment, quan es va desplegar el Grau de Psicologia a la FETEP, va començar a impartir assignatures també en aquest grau, una vinculació que manté fins al dia d’avui. Des de l’any passat, col·labora com a professor associat a UMedicina.

Durant la seva trajectòria, ha estat sempre vinculat a l’àmbit de la salut i la salut mental, treballant en tres facultats diferents i impartint docència en diversos graus. A més, durant 14 anys, va ocupar el càrrec de Delegat de Formació Contínua de la FCSB, contribuint activament al desenvolupament acadèmic de la facultat.

1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Per sort, venia d’uns anys a la Universitat de Barcelona com a docent i enfrontar-me a una classe no va ser massa complicat. Sí que és cert que no coneixia el perfil del dietista-nutricionista, però coordinació i alumnat ho varen posar fàcil i va tirar endavant molt bé.

2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Són anys i n’hi ha forces, però recordo bé el març 2020, quan no tenia ni idea de fer una classe online i en vuit dies va tocar refer materials, fer grups en línia i suportar aquella pantalla plena de quadradets de color negre i els micros tancats.

A vegades semblava una classe d’espiritisme!

3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Potser una activitat que he parlat poc i que des de fa anys mantinc habitualment, és que soc voluntari del telèfon de prevenció del suïcidi. D’ençà de la tesis, vaig poder conèixer aquest servei a nivell de país i em va semblar que ho havia de provar. La veritat és que enganxa i molt. Parles amb persones que es troben en una situació crítica i és veure com a través de la paraula pots ajudar a rebaixar aquesta tensió, escoltar-les, animar-les que es vinculin a un servei de salut on pugui trobar recursos i en casos molt concrets activar el servei d’emergències i provocar un rescat. Dur però agraït.

4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

La música de Pau Vallvé.

5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

A l’Àngel Casellas.