Javier Jerez va néixer a Eivissa l’any 1981 i va estudiar Fisioteràpia a la Universitat de València l’any 1999. Posteriorment, l’any 2013 va marxar a Brasil a fer el màster i el doctorat en Salut Pública. 

Va començar a treballar a la UVic el curs 2017-2018, desenvolupant tasques docents al grau en Fisioteràpia, sobretot a tercer curs. Actualment, és docent a les assignatures de Fisioteràpia Comunitària i Fisioteràpia en Geriatria, i alhora té una important dedicació a la recerca i a la gestió de la recerca, coordinant el grup M3O. També, ha estat Delegat de recerca de la Facultat durant quatre anys. 

Quin record tens del teu primer dia a la UVic? 

El primer dia a la UVic va ser el de la presentació per optar a la plaça de professor agregat (programa Serra Hunter), el juliol de 2017. Va anar bé i tothom va ser molt amable. No havia estat mai a la UVic, però me n’havien parlat bé! 

Recordo que aquell dia feia molta calor i em vaig animar a anar des de Barcelona amb la meva moto 125; semblava que mai arribava… després d’aquell dia, només vaig agafar-la un cop més i, justament, una au va fer les seves necessitats sobre meu! Com podeu comprendre, vaig pensar que era un senyal per no venir més amb moto! El bus és més segur!

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB. 

El juliol del curs passat, amb el grup M3O vam organitzar un curs i un dels dies en què es feia, vam acabar bastant tard. Només quedava una persona per tancar la Facultat i ens vam trobar que a l’hora de sortir moltes portes estaven tancades. Alguns van decidir sortir per les finestres del pati pensant-se que havien quedat tancats i d’altres, com jo, vam recórrer la Facultat buscant la porta oberta! 

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem. 

M’agrada molt el flamenc. 

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc. 

 Jo us recomanaria dues coses: un restaurant i una excursió.  

De restaurant, el Xic, a Vic i molt a prop de la universitat. D’excursió, recomanaria el canyó d’Añisclo. Si es té uns tres dies es pot intentar arribar al Monte Perdido, per aquesta via, menys coneguda, però preciosa. Tinc un record molt especial de quan la vaig fer després del confinament. 

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

 Li passo el relleu a la Laura Coll.