La Fina va estudiar la llicenciatura de Filologia Anglo-Germànica a la Universitat de Barcelona. Treballa a la Universitat de Vic des de fa 33 anys on va començar a la Facultat d’Empresa i Comunicació. La Fina considera molt interessants els primers anys ja que la facultat va apostar per la seva internacionalització, i això volia dir que hi havia molta feina a fer traduccions per als companys que no dominaven prou l’anglès o que calia acompanyar-los a l’estranger i fer de traductora. En destaca molt els viatges que va fer per aconseguir el diploma DEGI, conjuntament amb altres universitats europees.

Durant uns quants anys va ser directora de l´Escola d’Idiomes. Aquesta època és quan es va començar a parlar de fer l’Aula d’Autoaprenentatge on companys seus hi van dedicar moltes hores de feina perquè avui encara continuï funcionant i oferint un bon servei als alumnes majoritàriament.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Tinc dos records. El primer és que jo treballava amb una companya nord-americana i el primer dia abans d’entrar a classe em va dir que havia d’aconseguir convèncer els alumnes que quan veiessin algun company copiar o intentar copiar havien de denunciar-lo al cap d’estudis i així el podrien fer fora de la universitat. Ella ho havia intentat i no se n’havia sortit. Evidentment li vaig explicar que aquí no hi havia aquest tipus de cultura i no calia ni que ho intentéssim. Ella mai no ho va acabar d’entendre perquè a la seva universitat això funcionava d’aquesta manera.

El segon record és que jo vaig començar a fer Business English, cosa que imposava una mica: jo tenia una formació predominantment lingüística i literària en anglès, de manera que em vaig haver de posar al dia; a més a més, els meus alumnes eren majoritàriament treballadors de la banca o de l’empresa, i alguns eren molt més grans que jo.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Un dia tenia examen amb els alumnes de Periodisme i quan acabaven anaven sortint, al final va quedar un alumne i de cop i volta es va posar a plorar molt desconsoladament. Jo m’hi vaig acostar estranyada que plorés per l’examen perquè era un molt bon alumne. Li vaig dir si l’havia trobat molt difícil, però ell no parava de plorar i no em podia contestar. Quan es va tranquil·litzar una mica em va dir que no plorava per l’examen, però que no em podia dir el perquè i que li sabia greu haver fet aquell espectacle. Al sortir de l’aula em va dir que havia canviat de pensament i que li agradaria poder parlar amb mi perquè estava molt preocupat per ell. Vam anar al despatx i allà, encara enmig de plors, em va confessar que era homosexual i que no ho havia dit mai a ningú, i que tenia molta por de dir-ho als amics i sobretot a la família perquè sabia que no ho entendrien. Em va sobtar molt, i em va saber greu que un noi de 20 anys es trobés en aquesta situació.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

M’agrada molt anar amb bicicleta, sobretot per vies blaves (rius i llacs) i vies verdes (antics camins o vies fèrries). N’he recorregut unes quantes a Europa, a part de les que tenim a Catalunya. Tinc un record ben especial de l’entrada a Viena després d’haver fet 300 km per la riba del Danubi des de Baviera. També recordo les pedalades sota la pluja a les planes de Flandes o sota l’ombra al canal que uneix la Mediterrània amb l’Atlàntic.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis: *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

M’agradaria fer-vos dues recomanacions. La primera és la visita de la niuada d’ocells a la vora del Ter, a les Masies de Voltregà. És espectacular veure la gran quantitat de nius d’aus als arbres de la riba del Ter, al meandre del Despujol. No cal que sigueu experts ornitòlegs per poder gaudir d’aquest fenomen que es repeteix any rere any.

Després m’agradaria recomanar-vos un llibre recent de la Carme Junyent: El futur del català depèn de tu. La seva lectura convida a la reflexió i crec que és molt adient per a totes les persones, encara que no estiguin familiaritzades amb l’àmbit de la lingüística. Tothom està molt conscienciat de la importància de la sostenibilitat, de la lluita contra el canvi climàtic o de l’alimentació saludable per a la nostra supervivència. Crec, però, que ens cal més responsabilitat per superar la minorització de la nostra llengua.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *Condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Li passo el relleu a l’Anna Rovira: vam coincidir a classe de COU i ens vam retrobar a la Facultat de Salut; ara compartim esmorzars i tertúlies.