L’Eva Rovira és de Vic. Va estudiar en l’última promoció d’ATS a l’escola d’infermeria d’Osona, coincidint amb la primera promoció que hi havia nois; fins aquell moment només hi havia noies. Després va fer un Màster en Nutrició i Dietètica a la UB per poder tenir expertesa en temes d’alimentació i això, li va permetre fer l’assignatura de nutrició i dietètica a infermeria. Més endavant, se li va fer l’encàrrec de crear la diplomatura de nutrició i dietètica. Seguidament, va ser coordinadora de la diplomatura de nutrició durant deu anys. Mentre coordinava aquesta diplomatura va col·laborar en el disseny i execució del màster oficial en comunicació i gastronomia. Durant aquests anys ha tingut diferents càrrecs de gestió combinats amb la docència que és allà on se sent més realitzada i actualment és coordinadora del grau en Infermeria a la UVic-UCC.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

És molt difícil respondre aquesta pregunta, molts records, moltes vivències i emocions que s’ajunten, aquest mes de març ha fet 33 anys que soc professora de la UVic. Imagineu-vos quina gran vivència.

Recordo l’emoció de començar per mi una nova etapa professional i de retrobar-me amb moltes companyes i companys que ja érem coneguts d’altres experiències. Un ambient entranyable, una Escola Universitària petita, però molt ben avinguda que formava part dels estudis universitaris, on tots ens coneixíem.

Recordo l’espai i la distribució del primer despatx que em van assignar, compartit amb les professores d’infermeria fonamental, la Fina i la Cinta, ara l’ocupa la Núria Codina de la secretaria de la Facultat.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

D’anècdotes en tinc moltes, però en puc explicar una compartida amb la professora Anna Rovira.

Havíem d’ampliar l’equipament dels laboratoris, us parlo d’abans de l’any 2000, el gerent de l’hospital de la Santa Creu, ens va oferir unes lliteres. Les vam anar a buscar amb la meva furgoneta. La nostra sorpresa va ser el lloc on eren guardades, al magatzem ubicat sota l’edifici de Casa Convalescència, vam passar per diferents passadissos carregats de material en desús i l’antiga carbonera, jo quan era estudiant hi guardava la meva mini Montesa els dies de pluja. Vam poder aprofitar dues lliteres, en Ramon de manteniment les va adreçar i repintar i encara van fer força goig.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Crec que una cosa que potser no sabeu és que sempre m’ha agradat molt tot el món artístic. El dibuix, el disseny de joies, el disseny d’indumentària, les composicions florals, vaja, tot el que envolta l’art i la creativitat en general.

Cada estiu quan tinc una mica més de temps intento crear alguna joia, espero gaudir ben aviat del temps necessari per poder-m’hi dedicar una mica més.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

M’agrada combinar la cultura gastronòmica amb el paisatge, una bona recomanació és una caminada per l’Empordà per acabar fent un bon dinar al restaurant la Calèndula de Regencós, fins aquest any la seva xef, la Iolanda Bustos que és una gran experta de la cuina amb flors, ens permetia gaudir amb plats molt ben elaborats cuidant totes les qualitats organolèptiques, colors, gustos i olors. Té alguns llibres ben interessants com ara “La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres”, i la seva última publicació “Cuinar amb flors”, actualment es dedica més a una cuina freelance.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Li passo el relleu a la Dolors Biosca, de la secretaria de la Facultat.