L’Ester Goutan va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona (UB) i un cop acabada la llicenciatura, va realitzar un doctorat en neurobiologia, també a la UB, al campus de Bellvitge. Va començar a la UVic, a la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeria (FCTE), aleshores EPS, fent pràctiques de cultius cel·lulars. Tres anys més tard començava a la FCSB com a coordinadora de fisioteràpia (sí, ho heu llegit bé!!). Després, va ser delegada de recerca i coordinadora del programa de doctorat, i per acabar aquesta primera etapa també va ser cap d’estudis (en total vuit anys).

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

El tinc del laboratori de l’EPS, de les pràctiques de cultius cel·lulars. Eren pràctiques de 4-5 hores, diferents experiments en paral·lel realitzats pels diferents grups d’estudiants.  Recordo que no parava ni un minut fent les explicacions, supervisant el seu treball, mirant les cèl·lules al microscopi… Era intens, però ens ho passàvem bé!

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Una vegada vaig anar a presentar les propostes de TFG vinculades al meu grup de recerca a un grup d’infermeria. Quan vaig acabar em van aplaudir i vaig sentir molta vergonya. No m’ho esperava!

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem

Us n’explicaré dues.  La primera és que de petita sortíem a jugar al carrer les tardes d’estiu tots els veïns.  Amb guixos de les antigues plaques que s’utilitzaven per a sostres dibuixàvem els carrers que recorríem amb les bicicletes. També vam fer cases, establiments, gasolinera, tot el que feia falta per fer funcionar un “poble”.  Jo era la metge de l’hospital i es venien a visitar i em deixaven els ninos ingressats.

La segona és que des dels 14 anys que faig classes.  Vaig començar els estius, al garatge de casa els pares amb la meva germana.  Vam arribar a tenir 40 nens, 20 al matí i 20 a la tarda (aleshores no hi havia oferta d’activitats durant l’estiu i les famílies ho agraïen molt). Jo feia els més grans i la meva germana els més petits.  No vaig deixar mai de fer les classes. Fins i tot els dissabtes, quan ja estudiava a BCN, els caps de setmana feia classes de repàs i d’anglès.

Mirant enrere em pregunto, serà casualitat que em dediqui a la docència de la farmacologia?

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

No us recomanaré un viatge que hagi fet sinó que compartiré amb vosaltres un destí que tinc pendent de conèixer. Vull anar a Nazareth, a Portugal, a veure les ones gegants i com l’humà s’atreveix a desafiar aquest espectacle de la natura. Algú s’anima?

A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

A la Carme Sansalvador