Aquest mes a l’Entre Nosaltres, parlem amb l’Elisabet Dachs! L’Elisabet va començar els seus estudis de Biologia i Bioquímica el 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va unir a la UVic com a Personal Docent i Investigador (PDI) el 2014. Al llarg dels anys, ha ascendit a través de totes les categories, amb l’excepció de la d’associada.La seva vinculació amb els graus en Nutrició Humana i Dietètica i Teràpia Ocupacional la va portar a assumir la responsabilitat de la docència multimodal quan es va iniciar aquests programes. Després de la pandèmia, aquesta responsabilitat va evolucionar cap a un paper més enfocat en el Suport a la Docència Virtual. Tot i que fa ja un any i mig que ha deixat aquesta responsabilitat, ara exerceix el rol de directora del Departament de Ciències Experimentals i Metodològiques.

 

1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

El meu primer dia a la UVIC va ser quan vaig venir q fer la selectivitat l’any 1992. Me’n recordo perfectament, em va tocar fer l’examen a l’aula Mercè Torrents, ara hi ha unes butaques molt còmodes, però fins fa poc encara hi havia les cadires de braç. Cada vegada que he hagut de vigilar un examen allà m’ha retornat als nervis del 92. Com a treballadora vaig començar al 2014 i ho recordo amb una mica d’estrès, sabia on era l’aula i poca cosa més, ara hi ha un pla d’acollida al PDI nou que dona més seguretat el primer dia.

 

2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Quan estava embarassada de 5 mesos del meu segon fill, era 1/4 de 9 del matí i arribava de casa. Vaig caure de panxa a terra al carrer Miquel Martí i Pol i una estudiant d’aleshores TO, l’Aina Portell, em va ajudar. Vaig arribar al despatx i entre en Joan Carles i l’Eva em van tranquil·litzar, estava espantada, i soc de plorera fàcil. La Cristina Vaqué que llavors era la coordinadora de nutrició va “entretenir” els estudiants que tenien classe amb mi. Quan hi vaig arribar amb les mans pelades i un bon cop a la panxa i al pòmul, i encara espantada i amb xoc emocional, vam començar l’assignatura, era el primer dia! Crec que des d’aquell moment vam tenir una connexió especial, quan va néixer el nen em van regalar un pitet amb una poma que encara guardo i uns bodies molt bonics. Per sort tot es va quedar amb un ensurt!

 

3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Una podria ser que he viscut 4 anys i escaig a Anglaterra, allà vaig aprendre i gaudir molt del treball i de la vida, marxar sol a uns quants quilòmetres de casa és un bon repte. Va ser una experiència inoblidable i que recomano a tothom, marxar almenys 1 any a fora, és un gran aprenentatge.

I l’altre és que m’agrada molt l’aquarel·la, el patchwork i moltes altres coses…

 

4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Us recomano que us llegiu els Pilars de la Terra d’en Ken Follet i després aneu a Salisbury, al sud d’Anglaterra. Us deixaré amb la incògnita del perquè…

En quant a restaurants, qualsevol lloc amb bona companyia, però a la Cava de Tàrrega fan unes tapes espectaculars!

Excursions qualsevol lloc, però per no posar el tòpic de muntanya o mar us convido a anar cap a les terres de Lleida, fer la volta a l’Estany d’Ivars, anar a la Seu Vella, a Penelles, Guimerà… són llocs poc coneguts però amb el seu encant i alguns amb molta història.

 

5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

A la Roberta Ghedina