Cinta Sadurní Bassols.

La Cinta Sadurní Bassols va arribar a la UVic el 1987, tot i que en aquells moments encara no estava constituïda la que avui coneixem com a Universitat de Vic. És diplomada en Infermeria per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster d’Envelliment Actiu: Prevenció i bases per a una atenció integrada, a la UVic. Entre el 1996 i el 2007 va desenvolupar la funció de cap d’estudis de l’Escola de Ciències de la Salut i des del 2009 i fins al 2011 va exercir com a coordinadora d’Infermeria. Actualment és professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), coordinant les assignatures de Bases Teòriques de la Infermeria i Bases Metodològiques de la Infermeria.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Els meus primers dies a la universitat queden lluny, ja que vaig començar a treballar als Estudis Universitaris de Vic al 1987. En aquell moment la quantitat de PDI i de PAS no tenia res a veure amb l’actual i recordo que ens van convocar a tots a una sessió per tal de poder-nos conèixer. La trobada la vam fer on actualment hi ha el menjador i les màquines de begudes i menjar, tothom estava dret fent una rotllana i cadascú havia de fer un pas endavant i presentar-se, dir quina era la seva professió i amb quina escola estava vinculada. Aquesta activitat es va repetir en diferents cursos i era una manera d’afavorir la comunicació dins la comunitat universitària.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Una vegada, quan encara només hi havia l’ensenyament d’infermeria, estàvem fent una reunió de professors que, crec recordar, era una sessió d’avaluació, i va entrar una persona dient que portava una furgoneta plena de pernils. Resulta que la mare d’un estudiant va decidir mostrar el seu agraïment amb aquest regal. Ja us podeu imaginar la cara de sorpresa de totes nosaltres i, tot i la negativa per acceptar el regal, la veritat és que va ser impossible tornar els pernils! La senyora ens va dir que s’ho agafaria com una ofensa…

Dubto que mai més a la meva vida professional torni a viure una situació com aquesta.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

M’ha costat molt respondre aquesta pregunta però hi ha una cosa que m’agrada molt i es la música i cantar, sobretot cantar! De fet, fa anys, vaig formar part de la coral esplai de Roda de Ter.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. Una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

La recomanació que faig és una novel·la titulada “La trena” de la francesa Laetitia Colombani, perquè mostra la connexió que hi ha entre persones, en aquest cas entre tres dones de països, mons i cultures diferents.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

A la Maite Parés, com a PAS de secretaria acadèmica i vinculada amb la FCSB des de fa molt anys.