La Carme Sansalvador des de sempre que volia fer Infermeria, però a Vic, l’any 1980 la Diplomatura en Infermeria encara no existia i per situació personal no podia anar a Barcelona a cursar-la. Es va assabentar que era probable que l’any següent, és a dir el 1981 es crearia l’Escola Universitària d’Infermeria de Vic i es posarien en marxa aquests estudis. Per esperar aquest impàs de temps va cursar els estudis d’Auxiliar en Infermeria que s’impartien on ara és l’Institut de Vic, que tenien una durada de dos anys, però en tenir el títol de Batxillerat i selectivitat aprovada ho va poder fer en un sol curs acadèmic. Això li va permetre treballar d’auxiliar d’infermeria a l’Hospital de la Santa Creu que en aquells anys era un hospital que tractava pacients amb patologia aguda.

L’any 1981 va començar amb molta il·lusió els estudis de la seva vida, Infermeria. La durada era de tres anys i en finalitzar-los es van convertir en la primera promoció de Diplomats en Infermeria de Vic.

Després de finalitzar la Diplomatura, va ser un no parar de formacions de diferents temes fins que es van posant nom en aquestes formacions i arriben els postgraus. Va fer el d’Urgències i Emergències extrahospitalàries i el Màster de Pacient crític i Emergències, Instructor en Simulació Clínica, etc.

La Carme treballava a l’Hospital de Vic (encara no era hospital Universitari) i li van proposar fer una substitució durant mig any (octubre del 1994 fins al mes de març del 1995). Ho va acceptar de bon grat. Posteriorment, el 16 de setembre de 1997 es va incorporar com a professor agregat al Grau en I fins al dia d’avui. Alhora, també és ROPE (responsable organització pràctiques externes) dels Pràcticums III i IV.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Vaig venir molt espantada. No és el mateix saber una sèrie de conceptes perquè estàs treballant a l’Hospital que haver-los de transmetre als estudiants. Vaig tenir sort que les meves companyes em varen ajudar molt.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Fa molt temps, explicant un tema en una classe no hi havia manera que els estudiants paressin de parlar. Després d’avisar moltes vegades i no obtenir cap resultat vaig dir-los que ja n’hi havia prou i que la classe s’havia acabat. Vaig marxar molt enfadada i clavant un cop de porta que es va sentir per tot el passadís. L’endemà els estudiants em varen venir a buscar per demanar-me disculpes i em varen portar un ram de flors. Vaig passar molta vergonya.

Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

De l’actualitat no sabria què dir-vos. De fa molts anys sí, doncs em va marcar per tota la vida el següent:

Quan tenia 13 anys amb la meva afició de voler ser Infermera vaig demanar per anar a l’Hospital de la Santa Creu per estar amb contacte amb pacients. En aquell temps hi havia la “Sala de les dones” i la “Sala dels homes”. Allà Sor Beneranda em va ensenyar a fer la higiene dels pacients, a punxar I.M. i a fer cura de ferides.

Val a dir que per una part em va anar molt bé, però per l’altra he de reconèixer que per veure situacions difícils de la vida no hagués estat malament esperar més temps. En aquell moment jo tenia pressa per cuidar i els meus pares ho van acceptar.

A partir d’aquella experiència no vaig perdre mai més el contacte amb el personal de l’Hospital i quan vaig acabar Infermeria va ser el primer lloc on vaig treballar.

Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Recomano el llibre “Nosaltres dos” de Xavier Bosch. De totes maneres qualssevol dels llibres que ha escrit és recomanable. Sóc una admiradora d’aquest autor.

A quina persona de la FCSB li passes el relleu? *condició: que sigui una persona que treballi en un àmbit diferent del teu.

Passo el relleu a en Xavier Valeri.