En Pere Comet va estudiar Fisioteràpia a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i posteriorment, va marxar a Madrid on es va especialitzar en Alt Rendiment Esportiu.

Va començar a treballar a la UVic el curs 2004-2005. Actualment, és docent de les assignatures de Fisioteràpia Esportiva, Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic I, de Biofísica i Biomecànica i d’Anàlisi Biomecànica del Moviment.

A l’entrevista En Pere ens comenta que per la seva família l’Oncotrail és un dia molt especial, ja que els representa una nova etapa.

Què significa per a tu i per a la teva família l’Oncotrail?

Per a nosaltres és un dia molt especial, ja que representa una nova etapa de quan ens varen comentar que el meu pare, en Lluis Comet, tenia càncer. En aquell moment ens vam ensorrar pensant el pitjor, un dels referents de casa nostra marxaria per sempre, però després del “shock” va arribar l’esperança. Ens van parlar de tractaments i la veritat, van funcionar. Va ser dur, però vàrem tirar endavant.

Amb tot això, el meu pare va conèixer la fundació Onco Lliga Girona, on el van ajudar a continuar endavant. A partir d’aquest moment, va entrar a la fundació ajudant en petits esdeveniment fins que va decidir muntar l’Oncotrail.

Per nosaltres, l’Oncotrail significa esperança i esperit de superació, que és el que jo vaig viure, personalment, mentre el meu pare superava la malaltia.

Com va sorgir la idea de crear aquest esdeveniment solidari?

Tot va venir a partir de la participació de la meva germana, l’Anna Comet, a la TrailWalker, on el meu pare, que encara estava amb tractament per la quimioteràpia, va acompanyar a fer-li d’assistència.

Quan el dilluns següent, després de la cursa, va tornar a les butaques de l’hospital Josep Trueta de Girona, on feia el tractament, va pensar que si hi havia una organització que muntava una cursa solidària per portar aigua potable a l’Àfrica, perquè no es podia fer una cursa solidària per millorar les butaques dels pacients de quimioteràpia dels hospitals entre altres aspectes que podien millorar la comoditat del malalt de càncer durant els períodes de tractament.

Com hi pot col·laborar la gent?

Hi podem col·laborar de diferents maneres.

  • Si es vol participar en la cursa: fent un equip aportant els 1000 € d’inscripció que es demanen per participar-hi.
  • Si no es pot o no es vol participar en la cursa: fent donacions, de l’import que es vulgui a un equip que ja hi participa per ajudar amb la inscripció o participar en el que s’anomena Dorsal 0, un equip fictici que tothom qui vulgui pot fer-hi la seva aportació. Tot això per aquelles persones que no puguin o no vulguin fer la cursa.

El canal per fer les donacions és a través de la pàgina web www.oncolligagirona.cat, a l’apartat d’Oncotrail, i seguint les instruccions es pot fer el donatiu, que es duu a terme amb targeta de crèdit.

Com a PDI de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, des de fa divuit anys, com vius que la UVic i la Facultat hagin apostat per participar-hi activament?

Em fa especialment il·lusió que la facultat hi participi activament. Fa uns anys, captava algun estudiant perquè vingués a donar un cop de mà a les assistències que fa l’organització, on posen servei de fisioteràpia i podologia. Però, ara, que la facultat hi participa activament em fa sentir molt orgullós, ja que el fet que gent propera a mi participi en aquest projecte fa que m’adoni que ens importa i que, com a universitat i referent que som, és importat que ens hi impliquen.

Moltíssimes gràcies de veritat.

Tradicionalment, les patologies oncològiques han estat vinculades a la medicina. Com de rellevants creus que poden ser les disciplines de la Facultat (Fisioteràpia, Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica i Teràpia Ocupacional) en el tractament d’aquest tipus de pacients?

Des del meu punt de vista, crec que els quatre graus que tenim a la facultat són bàsics en aquest tipus de patologies, tant pel benestar del dia a dia del malalt, com per la seva millora física i psicològica, cada especialitat en el seu àmbit.

A vegades han de passar coses greus, com ara la COVID-19 que hem viscut recentment, per donar-nos compte de com els professionals de la salut són importants en la millora del benestar i ajuden a millorar el seu estat. I en el cas de l’oncologia, crec que és un d’ells, “som bàsics.”

Creus que és una cursa apta per a tothom? Animaries a la gent a participar-hi?

Per finalitzar voldria animar a tothom que d’una forma més o menys activa participi d’aquesta cursa. Per nosaltres més que una cursa és un dia molt especial on es barregen molts sentiments, i això fa que no sigui un esdeveniment com qualsevol altre.

La majoria de gent hi participa per algun motiu o altre, i només això ja fa que sigui una jornada diferent. A més, el gran nombre de persones que hi corren o caminen no són esportistes professionals, no van a fer temps ni molt menys a guanyar. Hi participen per col·laborar amb una causa que a tots, per desgràcia, ens ha tocat viure-la de molt a prop o de més lluny, però que tots sabem el que és. També, el fet de córrer en equip fa que siguem solidaris uns amb els altres.

Per totes aquestes causes i moltes més us animo a venir i a participar sigui caminant, corrent o animant als participants! Tots hi sereu molt benvinguts!