Pablo Ventura Martínez, professor del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i fisioterapeuta de l’Hospital General de Granollers. Eva Cirera i Viñolas, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i investigadora del Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF).

L’ictus, definit com a un episodi agut de disfunció focal cerebral de causa vascular, és una malaltia de gran incidència en la població mundial, que es caracteritza per ser la primera causa de discapacitat en els països desenvolupats i la segona de demència i mortalitat del món.

Actualment el fisioterapeuta juga un paper clau en la recuperació de les persones afectades. Des del moment d’estabilitat clínica en l’ingrés hospitalari s’aplica un abordatge convencional basat en l’evidència científica i que complementa els tractaments de la resta dels integrants de l’equip rehabilitador (metge/metgessa, infermer/infermera, logopeda, terapeuta ocupacional, etc.). El tractament afavoreix la recuperació factible d’alguns dels dèficits neurològics secundaris, ajuda a reduir i evitar algunes de les possibles complicacions i optimitza el grau d’autonomia funcional de les persones afectades per la malaltia.

Una de les complicacions que pot esdevenir-se segons alguns estudis davant aquest tipus d’afectació és la presència de punts gallet miofascials (PGM) en les extremitats afectades per parèsia (o pèrdua de força muscular) secundària a l’ictus. Els PGM són zones d’elevada irritabilitat del teixit musculoesquelètic associades a una petita massa formada per nusos de contracció; aquesta és palpable, hipersensible i es troba ubicada dins d’un grup de fibres musculars de gran tibantor. Se sospita que el dolor desencadenat per la seva presència podria, com ho fa qualsevol percepció dolorosa, inhibir la capacitat de recuperació de l’escorça motora cerebral. Tanmateix, pocs estudis han analitzat la presència d’aquests punts i la influència en el procés de recuperació dels pacients en ser tractats.

Davant aquesta situació, entre els anys 2017 i 2019, els autors d’aquest text, en col·laboració amb la Unitat de Neurologia i el Servei de Fisioteràpia de l’Hospital General de Granollers, vàrem portar a terme un projecte de recerca conjunt amb l’objectiu d’ampliar els coneixements en aquest àmbit.

En la primera part del projecte, publicada l’any 2019 a la revista Fisioteràpia, vam donar a conèixer una primera aproximació detallada dels PGM presents en la musculatura d’espatlla i malucs dels pacients ingressats per ictus isquèmic agut a l’hospital. En aquest sentit, destacà la presencialitat de PGM latents en tots els pacients a la seva musculatura afectada de parèsia. A més a més, es detectaren correlacions entre la presència de determinades àrees de PGM latents dels músculs infraespinós i gluti major amb els graus de parèsia de les seves extremitats.

Finalment, en la segona part del treball publicada recentment a la mateixa revista, hem donat a conèixer la millora orientativa de la recuperació motora i funcional dels pacients en el moment de l’alta hospitalària, en rebre el tractament conservador dels PGM detectats juntament amb el tractament convencional de fisioteràpia.

Article publicat originalment a UDivulga. Llegeix-ne la versió original.