Durant els darrers anys, diferents estudis i informes han aportat una creixent evidència científica respecte al fet que la participació en activitats artístiques i culturals pot tenir efectes positius tant en la promoció de la salut com en la prevenció i el tractament de malalties. Tot i que l’accés a les arts és un dret humà, segons les Nacions Unides, la participació en activitats culturals i artístiques continua sent desigual a la societat. L’accés a la cultura no és equitatiu perquè hi ha factors socioeconòmics, geogràfics i polítics que influeixen en la participació, fent que les persones amb menys recursos econòmics o residents en zones rurals, per exemple, tinguin menys oportunitats de gaudir dels beneficis de la cultura.

Davant d’aquesta realitat, el projecte “PACUS (participació, cultura i salut a Osona)”, liderat pel grup de recerca M₃O de la UVic-UCC, ha aprofundit en els factors que influeixen en la participació en activitats culturals i artístiques, i el seu impacte en la salut i el benestar a Osona. Per fer l’anàlisi s’ha centrat en el Museu del Ter (Manlleu), el Casino de Vic, el Museu de la Torneria de Torelló i l’Associació d’Estudis Torellonencs, quatre institucions de Manlleu, Vic i Torelló, poblacions on “s’han experimentat canvis socials i demogràfics importants en les darreres dècades, com un augment de la immigració i l’envelliment de la població”, explica Sergi Blancafort, investigador principal del projecte i professor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC.

Limitacions i facilitadors per accedir a la cultura 

Entre les principals limitacions que s’han detectat per poder participar en activitats culturals hi ha les barreres d’accés, els horaris poc flexibles, les dificultats de transport públic, certa distància simbòlica amb col·lectius minoritaris o falta de connexió amb el públic jove, les quotes per fer-se soci o sòcia i la manca de motivació personal, entre d’altres. “Aquestes barreres no només responen a factors individuals sinó que també estan associades a les condicions socioeconòmiques i als valors socials dominants”, explica Blancafort. A tall d’exemple, assenyala, “el cas del Casino de Vic mostra com la inclusió cultural no depèn només de l’oferta d’activitats sinó també de la percepció, l’accessibilitat simbòlica i les condicions estructurals que envolten els espais culturals”.

Pel que fa als facilitadors per participar en activitats culturals, l’estudi destaca el fet que les institucions desenvolupin estratègies d’inclusió o iniciatives que generin sentiments de pertinença comunitària i reconeixement (especialment entre infants i joves), que programin activitats educatives i intergeneracionals obertes a públics amplis, o bé que impliquin a la ciutadania en el manteniment de la institució o en la difusió de les seves activitats, per exemple. En aquest sentit, Blancafort comenta que “el cas del Museu de la Torneria i el Museu del Ter exemplifica com projectes culturals arrelats al territori poden generar impacte en la salut, i afavorir la cohesió social i la transmissió de memòria col·lectiva”.

A banda de fer una anàlisi de la situació a Osona, l’estudi ha elaborat un decàleg de recomanacions per reduir les barreres que limiten la participació cultural, fomentar una implicació ciutadana més equitativa, i promoure la salut i el benestar emocional. Entre aquestes recomanacions hi ha: integrar les activitats culturals al mapa de recursos i actius de salut comunitària disponibles, buscar estratègies per afrontar el relleu generacional del públic de les institucions culturals, i trencar les barreres perquè espais com els museus siguin més oberts i accessibles a tota la ciutadania. Aquest decàleg vol ser una eina orientadora per a institucions culturals, agents comunitaris i responsables de polítiques públiques.

L’estudi també té un vessant quantitatiu, basat en l’explotació de les dades de l’Enquesta de participació cultural de Catalunya 2024 i centrada en les 286 respostes corresponents a les comarques de la Catalunya Central. D’aquests qüestionaris es desprèn, entre altres dades, que en el darrer trimestre a la Catalunya Central el 42 % de la població havia anat al cinema, el 34 % havia assistit a alguna activitat d’arts escèniques i el 53 % havia visitat museus o exposicions. Es constata que “a mesura que augmenta el capital educatiu i econòmic també ho fa la probabilitat de visitar museus”, segons l’estudi, que subratlla la importància que tenen els factors socioeconòmics i culturals en l’accés a la cultura, especialment entre la població nouvinguda i amb menys recursos.

Aquest estudi ha estat finançat amb l’Ajut Creu Casas Sicart 2025, impulsat per la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner.

Presentació dels resultats en el marc del HAB 

La presentació en públic dels resultats del projecte “Determinants de la participació en activitats culturals i artístiques i impacte en la salut a Osona i Catalunya Central”, es farà el pròxim divendres 24 d’octubre, a les 12 h, a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC. Entre els participants hi haurà Katey Warran, coordinadora del grup de recerca PATHS (Public Health, Arts, Theory, Sociology) de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), i representants de les diferents entitats i institucions osonenques que han pres part en el projecte.