Avui en dia, el marge entre la victòria i la derrota en el futbol d’elit és mínim i cal que tant els jugadors com els equips cuidin fins al mínim detall possible. En els darrers anys, un dels aspectes que més ha evolucionat en l’esport de màxim nivell ha estat l’alimentació. Sergi Mateo Batallé (Olot, 1986) es va llicenciar en Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Vic. Un any després de finalitzar el grau, es va convertir en el nutricionista del primer equip del Girona FC, equip que milita a la Primera Divisió espanyola i, enguany, també competeix a la UEFA Champions League.

Com ha viscut l’evolució del món de la nutrició en aquests darrers anys?

Vaig entrar al Girona fa nou temporades, l’any 2016. Aleshores, recordo que, tot i que ja començaven a donar-li importància, vam tenir molta feina a educar i conscienciar els futbolistes. Els mancava molta informació i també en rebien de falsa, provinent de les xarxes socials. Ara, cada vegada mostren més interès i tenen més coneixements. Sovint, els envio articles científics perquè comprovin la certesa del que els dic. Avui en dia ja saben que és clau per al seu rendiment: l’exigència és molt alta, el calendari és molt atapeït, i enguany juguem la Champions.

Quin pes creu que té la nutrició en l’esport d’alt rendiment?

Juga un paper fonamental. Un jugador que s’alimenta bé té més probabilitats de rendir millor, tant físicament com mentalment. A més, redueix la fatiga i el risc a lesions. També és molt important que no vegin l’àpat com un càstig o una obligació, sinó com un aspecte social i positiu en tots els aspectes.

Què recorda del seu pas per la Universitat de Vic?

Un dels motius pels quals vaig escollir la Universitat de Vic va ser per la proximitat de casa. Òbviament, m’ha ajudat per el dia d’avui ser on soc, ja que és on vaig formar-me. Des d’aleshores segur que han millorat en molts àmbits, “La UVic va ajudar a formar-me i em va obrir moltes portes” però un dels grans records que guardo és la proximitat amb el professorat. De fet, quan vaig acabar el grau, vaig rebre un seguiment per part de diver-sos professors. Això em va permetre compartir experiències, obrir-me portes i blindar noves oportunitats.

Quin consell li agradaria donar als estudiants?

Jo no era el millor estudiant, però quan vaig descobrir la meva passió tot va canviar. El meu consell és aquest, que busquin el que realment els interessa i realment s’hi dediquin, la resta vindrà sol.

Entrevis