La primera edició del Congrés Internacional C-25 Arts i Humanitats per al Benestar i la Inclusió, que divendres passat va collir el Paranimf de la UVic-UCC, va obrir un debat sobre com l’art i les humanitats poden transformar les maneres d’entendre la cura i la salut, i esdevenen un mitjà important per fomentar el benestar emocional, la salut mental, la participació i la inclusió de les persones en la vida comunitària. En aquest sentit, la jornada va voler fer èmfasi en la necessitat d’impulsar polítiques que incorporin la cultura com a actiu de salut tenint en compte els seus beneficis en les persones.
El congrés, organitzat per la Càtedra de Salut Mental (UVic-UCC/Althaia) i el grup de recerca ISaMBES de la UVic-UCC, va convidar experts nacionals i internacionals que, mitjançant ponències i tertúlies que es feien al llarg del dia, aportaven diferents perspectives sobre la relació entre les arts, la salut i el benestar social. La ponència inaugural va anar a càrrec de Christopher Bailey, responsable d’Arts and Health de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va explicar, a partir de diferents situacions personals i d’anècdotes, de quina manera l’artteràpia beneficia la salut de les persones, especialment després de patir situacions traumàtiques.
Bailey va començar la seva intervenció demanant al públic que s’imaginés dins el ventre de la seva mare i que revisqués el moment del naixement, quan amb dels primers estímuls es produeixen múltiples connexions neuronals que queden emmagatzemades al cervell i que poden acabar determinant experiències posteriors. Basant-se en l’evidència científica, el ponent va parlar de la recuperació que experimenten alguns malalts després d’una intervenció quirúrgica quan escolten música i es va referir també al poder de l’art com a canal de comunicació, ja que, segons ell, “la soledat no és l’absència de persones al teu voltant sinó la impossibilitat de poder expressar el que sents als altres”.
Entre els altres ponents destacats del congrés, hi havia Toni Dedeu, responsable de Salut Pública de l’OMS; Daisy Fancourt, cap del grup de recerca BioSociobehavioral del University College London, i David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona (UB).
Inauguració institucional
En la inauguració del congrés, al qual van assistir unes dues-centes persones, hi van participar Miquel Soriano, director general d’Universitats; Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Albert Castells, alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes, i Salvador Simó, director adjunt de la Càtedra de Salut Mental.
Simó va esbossar, en nom de l’organització, el contingut del programa del congrés i va afirmar que “des de la UVic-UCC estem construint coneixement transformador a partir d’aliances i posant en valor el territori”. Simó va subratllar la raó de ser d’aquest congrés, ja que, en una època fosca i de guerres com l’actual, “l’art i la cultura són el llenguatge de l’esperit humà, un llenguatge transcultural, a més a més d’un dret humà, que ens ajuda a expressar l’inexpressable”. En aquest sentit, va afegir que l’art i la cultura són “les armes per crear una societat més inclusiva, més solidària i més humana”.
Soriano va apuntar que, en un moment en què la soledat i les desigualtats són més freqüents que mai, les arts i les humanitats esdevenen una part essencial de la nostra salut i qualitat de vida. En aquest sentit, va elogiar l’enfocament inclusiu i transformador del congrés, donant veu a tots els col·lectius i creant propostes com el Lab AACC al servei del país. Finalment, es va referir al paper de la Universitat com a dinamitzadora “d’espais vius d’intercanvi, de formació i de transformació per crear xarxa i contribuir a fomentar el benestar, ja que estem cridats a construir societats on tothom tingui cabuda”.
Per la seva part, Fina va comentar que tant l’àmbit de la cultura com el de la salut han evolucionat molt, però que cal fer un pas més, que és “deixar de considerar els beneficis de la cultura en la salut com una externalitat i entendre’ls com una part intrínseca”. Des d’aquest punt de vista, va celebrar que les polítiques de salut hagin anat tendint cap a una visió més holística de la persona i va posar en valor el paradigma dels drets culturals, el qual sosté que “la cultura ha d’impactar en totes les persones, sigui quin sigui el seu capital cultural, la situació socioeconòmica o l’origen, entre d’altres”.
Castells va comentar que la ciutat de Vic creu en la força del coneixement i que amb la Universitat es comparteix la idea que la recerca i la formació són els pilars del progrés. Com a alcalde va dir que Vic “vol ser una ciutat cuidadora, que escolta, acompanya i promou el benestar i la inclusió de totes les persones, i la UVic-UCC és fonamental per assolir aquest objectiu” juntament amb totes les institucions i entitats de la ciutat. “Amb la Universitat volem ser motors de transformació que esperem saber projectar al país sencer”, va concloure.
Baños va tancar la inauguració destacant “el poder transformador de l’art i de les humanitats per construir una societat més saludable i inclusiva”. Va afirmar que aquesta mirada forma part de la identitat d’una universitat “compromesa amb les persones i amb el territori” i va fer èmfasi en projectes com la Càtedra de Salut Mental o “Vic: Cultura i Benestar”. El rector també va subratllar que aquest congrés era “el primer pas d’un projecte que aspira a consolidar-se en el temps” i a estendre’s al llarg de la C-25, amb la voluntat de reforçar el vincle entre cultura, salut i comunitat.
Presentació del Lab AACC
En el marc del congrés es va presentar el Laboratori d’Actius Artístics Culturals i Comunitaris (Lab AACC), que vol vincular projectes de col·laboració entre institucions, territoris i disciplines per continuar avançant cap a una societat on la creativitat sigui també una forma de benestar. “El Lab AACC vol ser un espai de treball conjunt entre universitats i entitats culturals que promogui projectes de prescripció social arreu de Catalunya”, va comentar Salvador Simó. Aquest laboratori sorgeix de la col·laboració entre la Fundació Orfeó Lleidatà, la UVic-UCC i la Universitat de Lleida (UdL).
Precisament, el congrés agafa el nom de C-25 amb la voluntat d’implicar les principals ciutats que hi ha al voltant de l’Eix Transversal: Lleida, Manresa, Girona i Vic. Amb caràcter anual, cada edició tindrà lloc en una d’aquestes localitats amb l’objectiu de ser un punt de trobada entre recerca, pràctica professional i comunitat per avançar cap a models de salut que incorporin la cultura com un actiu essencial. En aquest sentit, un dels punts del programa del congrés va ser la presentació dels projectes actuals desenvolupats a les quatre ciutats catalanes.
El congrés es va completar amb la projecció del documental Suïcidi: mort, supervivència i vida i amb l’exposició paral·lela “Osonament, art i salut mental. Creant emocions amb veu pròpia”.
La clausura va anar a càrrec de Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC; Àurea Autet, directora de Salut Mental de la Fundació Althaia, i Míriam Torres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC. Al final de l’acte es va anunciar un Festival sobre Arts i Humanitats per al Benestar i la Inclusió liderat per la UVic-UCC, que es farà la primavera del 2026 a les ciutats de Manresa i Vic.
