Javier Jerez-Roig, professor de Fisioteràpia, Delegat de recerca de la Facultat de la FCSB, i coordinador del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la UVic-UCC; Eduard Minobes Molina, director del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques, professor agregat de Fisioteràpia de la UVic-UCC; Emilia Chirveches-Pérez, directora del departament de Ciències de la Salut Aplicades de la FCSB de la Uvic-UCC; Judit Rusiñol Rodriguez, professora i investigadora en Teràpia Ocupacional, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Marion Karppi, líder del projecte RENE i professora titular a la Turku University of Applied Sciences; i Montse Romero-Mas, Relacions Internacionals i Salut Digital de la FCSB a la UVic-UCC. 

L’Organització Mundial de la Salut preveu que pel 2050 la població major de 60 anys es dupliqui, la qual cosa pot provocar un augment del nombre de persones en situació de dependència. En aquest context, els professionals de la salut tenen el repte de generar estratègies de cures que no només allarguin la vida, sinó també la qualitat dels anys. Això contribueix a un envelliment saludable, el qual busca el correcte funcionament tant en l’àmbit físic com en el cognitiu, i ajuda a mantenir l’autonomia i la independència a mesura que s’envelleix.

Els professionals de la salut es troben entre les categories professionals més exposades als trastorns musculoesquelètics relacionats amb el treball. El contacte directe amb el pacient requereix freqüentment una sobrecàrrega física important per aixecar i reubicar els pacients. Això sovint es tradueix en postures inadequades i mantingudes durant massa temps, moviments repetitius i esforços articulars per l’ús de tècniques manuals. La transferència manual de pacients (aixecar del llit, traspassar de llit a butaca) pot causar lesions i trastorns musculoesquelètics (especialment mal d’esquena i espatlles), que són molt freqüents en professionals com a auxiliars d’infermeria, zeladors i fisioterapeutes, entre d’altres.

Una investigació de la prevalença d’aquests problemes en infermeres dels Estats Units va trobar que el 46%, 35% i 47% havia experimentat problemes cervicals, d’espatlla i esquena, respectivament, durant l’últim any. Cal destacar també que més del 80% de les lesions d’esquena al personal d’infermeria són causades pel maneig manual de pacients.

Educació i noves tecnologies

En l’actualitat se sap que s’ha d’evitar aixecar o empènyer manualment càrregues superiors als 25 kg. Per tant, en el cas de pacients dependents o semidependents resulta molt recomanable l’ús de materials i equipament específic com grues. Això implica que certs mètodes tradicionals manuals com el SIFAM (Service lnitiation et Formation a la Manutention de Malades) del francès Paul Dotte, desenvolupat en els anys 60 i 70, estan sent substituïts per altres basats en l’evidència, més segurs per al pacient i el professional.

A causa de la rellevància d’aquest tema, s’han introduït diferents pautes i normatives per protegir els treballadors. Per exemple, la directiva de Consell 90/269 / EEC, a la Unió Europea (UE) el 1990 o el Consens Internacional sobre Maneig Manual de Persones en el Sector de la Salut, publicat en l’Informe Tècnic ISO / TR 12296 el 2012. No obstant això, aquestes guies no són prou específiques per orientar l’educació sobre la transferència i la mobilitat segura del pacient.

L’educació sobre el maneig segur i la mobilitat dels pacients constitueix la pedra angular del canvi d’hàbits laborals en el sector sanitari. En els plans d’estudis sanitaris s’utilitzen diverses estratègies i recursos d’ensenyament, com les simulacions clíniques, la formació pràctica, l’aprenentatge híbrid, el model d’ensenyament interprofessional entre iguals i les guies i algoritmes per orientar la presa de decisions clíniques. Les metodologies inclouen tasques senzilles o mòduls més estructurats com la Ergonomic patient handling card desenvolupada a Finlàndia i la implementació de l’aprenentatge interactiu basat en casos com el SBLi desenvolupat a Austràlia.

Tot i que encara se sap poc sobre els mètodes més efectius, algunes estratègies com la col·laboració interdisciplinària i l’ensenyament entre iguals resulten exitoses segons alguns estudis.

No obstant això, aquests recursos són poc coneguts i la mobilitat segura de pacients s’imparteix de manera heterogènia en els graus universitaris de ciències de la salut.

Per això, i des d’un enfocament pedagògic que contempla mètodes d’innovació docent, ha sorgit el projecte RENE (Renewing Ergonomic Education for Health Care Students in European Higher Education Insititutions), que té com a objectiu principal millorar i unificar l’educació en maneig de pacients en l’àmbit europeu universitari. S’esperar que aquest tipus d’iniciatives millori la qualitat de les cures dels professionals de la salut, reduint també el risc de lesions musculoesquelètiques en aquest col·lectiu. A més, el coneixement adquirit per aquests professionals es podrà transmetre als cuidadors informals a través d’estratègies de promoció i educació per a la salut.

Tenint en compte que el sistema sanitari espanyol cobreix el 20% del temps total dedicat a les cures de llarga durada i el 80% restant es realitza dins del sistema informal de cures, aquestes estratègies educatives de promoció del maneig segur de pacients poden impactar positivament a escala socioeconòmica, en la qualitat de vida de les persones dependents i dels seus cuidadors.

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.