Dilluns 13 d’abril, 3 docents de la a la FCSBvan assistir a la Màster Class que la Dra. Heater Herdman, PhD, RN, FNI, directora executiva de NANDA International, professora i investigadora a la Universitat de Wisconsin-Green Bay (EEUU) impartia a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. La sessió en qüestió portava per títol” The use of nursing diagnoses in clinical practice: the added value of nursing care. L’ús dels diagnòstics infermers a la pràctica clínica: el valor afegit de les cures infermeres”.
La gran expertesa de la Dra. Herdman en l’àmbit dels llenguatges estandarditzatsva ser una oportunitat per compartir, reflexionar i fer una anàlisi critica sobre la implementació dels Llenguatges Estandarditzats en Infermeria (LEI) en el nostre entorn, tant docent com clínic.
La coordinadora del Grau d’infermeria del a Facultat, Núria Gorchs, en destaca de la seva presentació el que es requereixen coneixements “clau” darrera del procés de diagnòstic infermer, i que es requereixen en aquest ordre:
1- Coneixement disciplinar específic.
2- Estratègies de raonament clínic. Perquè no és un procés lineal que es pugui estandarditzar per a cada usuari i per a cada infermera. Cal ensenyament i pràctica, i no el 100% de les infermeres podran aprendre, com si es pot educar al 100% en qualsevol habilitat.
3- Termes d’estandardització.
Per la seva banda, el professor Xavier Palomar destaca que millorar la terminologia i la comunicació del nostre coneixement “dóna veu a la nostra disciplina”. La falta d’estandardització condueix a la incapacitat per identificar els criteris de valoració i de planificar intervencions amb resultats positius, i dificultats per mesurar la qualitat de les cures infermeres. És important que tots parlem del mateix per poder mesurar quin és l’impacte de les nostres intervencions sobre els usuaris, més enllà del que s’està mesurant actualment, com són el nombre de pacients que presenten UPP o el nombre de caigudes que hi ha hagut a una unitat determinada. Ens falta mesurar com d’efectives són les nostres intervencions i de quina part del formatget de la recuperació d’un pacient en un procés de malaltia, en som responsables els infermers/es, així com influeixen les nostres intervencions en el procés de recuperació. També falta determinar si el fet d’utilitzar una intervenció determinada i no una altra, fa que la recuperació sigui més ràpida i millor. Cal anar responent a aquestes preguntes i per fer-ho hem de parlar un llenguatge comú.
La docent Cinta Sadurní en destaca el concepte de “modelització predictiva” com a quarta etapa per identificar el contingut fonamental d’infermeria, en el que es segueix el cicle vital d’un diagnòstic al llarg del temps, per exemple, d’un episodi hospitalari a un domiciliari. Conèixer aquesta trajectòria pot ajudar a buscar intervencions de manera més precoç i actuar de forma més proactiva. Per altra banda es vol ressaltar que hi ha uns diagnòstics bàsics (no més de 20-25) que serien comuns a totes les intervencions infermeres en tots els àmbits d’intervenció, que haurien de ser els que les infermeres/es generalistes dominessin, tenint en compte que la cultura, el gènere, l’edat… influeixen, a l’igual que les respostes socials de cada entorn són diferent.
Per últim destacar l’èmfasi que la Dra. Herdman va donar a la necessitat de validar la interpretació infermera de les dades recollides per realitzar el diagnòstic final, integrant l’evidència amb l’usuari. Aquest és l’únic protagonista del fenomen que està vivint.
