Anna Vila i Martí és dietista nutricionista, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments, i doctora en Nutrició i Metabolisme. Ha treballat durant 10 anys en departaments d’I+D de diferents empreses alimentàries i des de 2008 és professora als estudis de Nutrició Humana i Dietètica de la UVic. A part de la docència i la recerca, ha estat coordinadora de TFG a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB) i responsable de Pràctiques Externes. Des del curs 2018-2019 és coordinadora d’aquest grau, que enguany ha celebrat el 25è aniversari.

Com ha evolucionat la professió de dietista nutricionista en els darrers 25 anys? Ha canviat  la percepció social del paper dels dietistes nutricionistes en comparació amb una o dues dècades enrere?

És una professió que ha experimentat molts canvis en els últims 25 anys. De fet, el primer indicador d’aquest fet és que fa només 25 anys es va poder començar a cursar la formació oficial corresponent a la diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica; fins aleshores, era un títol propi. L’any 2003, la professió de dietista nutricionista es va incloure en el reial decret sobre professions sanitàries, on s’especifica que, per exercir com a dietista nutricionista, cal tenir els estudis universitaris corresponents. Això va permetre la incorporació dels dietistes nutricionistes als centres hospitalaris. El 2010 van entrar en vigor els estudis de grau. El 2013 es va constituir el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, ja que fins aleshores, i després d’un llarg periple legal, només n’existia una associació professional. Finalment, el 2022, el dietista nutricionista es va incorporar als centres d’atenció primària.

Amb tots aquests avenços, la població reconeix cada vegada més la professió i és més conscient de la importància d’anar al dietista nutricionista. Un àmbit que ha crescut en demanda és el de la nutrició esportiva, ja que cada cop més es requereix la presència d’aquest professional en centres esportius de tots els nivells.

Quines són avui les principals sortides professionals de la nutrició?

Les sortides laborals poden ser molt variades i responen als diferents àmbits competencials descrits per a aquest professional. Actualment, les oportunitats en el camp de la nutrició són diverses i reflecteixen la polivalència d’aquest perfil. Una de les principals és la de dietista nutricionista en restauració col·lectiva, amb responsabilitats com la supervisió de menús i processos de cuina en hospitals, escoles, residències o serveis de càtering, que garanteix una alimentació adequada per a grans col·lectius. En l’àmbit clínic, aquest professional treballa coordinadament amb equips mèdics per dissenyar plans dietètics personalitzats per a pacients, tant durant l’ingrés com en l’alta hospitalària. També pot exercir en l’àmbit de la nutrició comunitària, impulsant polítiques i projectes educatius sobre alimentació des d’entitats públiques o privades.

Una altra sortida important és la nutrició esportiva, sovint des de la consulta pròpia, que ofereix suport dietètic a esportistes en les diferents fases de la seva activitat. A la indústria alimentària, el professional contribueix a la reformulació de productes per millorar-ne la qualitat nutricional i l’acceptació per part del consumidor. A més, pot dedicar-se a la docència en cicles formatius, batxillerat o universitat, així com a la recerca, tant bàsica com aplicada, analitzant, per exemple, els hàbits alimentaris de la població. Finalment, molts dietistes nutricionistes opten per obrir la seva pròpia consulta privada, exercint com a autònoms.

Quins són els trets diferencials del grau en Nutrició Humana i Dietètica que ofereix la UVic respecte a altres universitats que també l’imparteixen?

Per una banda, els tres eixos principals s’alineen amb el model de formació de la UVic, que es basa en el treball en petits grups i en el fet de situar l’estudiant com a centre del seu propi procés formatiu. A més, incorpora trets diferencials com l’aposta per incrementar les hores de docència en anglès, amb la incorporació d’un projecte COIL (Collaborative Online International Learning) a primer curs, i assignatures impartides totalment en aquesta llengua a tercer i quart curs.

Per altra banda, destaca la incorporació d’activitats amb un alt contingut pràctic, com ara la calorimetria indirecta, tallers de mesures antropomètriques al llarg dels tres cursos, simulacions clíniques a partir de segon curs, i projectes d’Aprenentatge Servei a tercer i quart curs. A més, com que el grau està adscrit a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, es promouen activitats conjuntes amb altres graus per fomentar el treball interprofessional i posar en valor la multidisciplinarietat pròpia del món professional.

Finalment, cal destacar que es convaliden 60 ECTS d’assignatures de segon i tercer curs a estudiants procedents del cicle formatiu de grau superior en Dietètica. Això permet cursar segon i tercer curs simultàniament, ja que no hi ha encavalcaments horaris en les assignatures que cal fer, fet que facilita poder completar el grau en tres cursos en lloc de quatre.

Així mateix, hi ha la possibilitat de cursar el grau tant en modalitat presencial com en modalitat semipresencial, de la qual ben aviat celebrarem els 10 anys d’implementació.

Com es prepara l’alumnat per afrontar els reptes emergents en nutrició, com la sostenibilitat alimentària, les noves tecnologies o la desinformació en xarxes?

Des de primer curs es treballa per potenciar les competències i habilitats en comunicació, ja que un dels principals reptes del professional és saber transmetre correctament la informació a tota la població. A més, es dediquen moltes hores a treballar aspectes gastronòmics vinculats a les diferents planificacions dietètiques, tant per a persones sanes com per a col·lectius de diverses cultures i orígens, seguint tendències alimentàries o abordant diverses patologies com la hipertensió arterial, la celiaquia, l’oncologia o la disfàgia. La millora gastronòmica dels plats facilita l’adherència a la dieta, ja que permet adaptar millor les propostes als hàbits i al paladar de la població.

Com valores l’impacte del grau en el territori i en el conjunt de la societat després de 25 anys de trajectòria?

L’impacte és positiu, ja que en aquests 25 anys la nutrició ha esdevingut un pilar fonamental de la salut pública. Per exemple, quan es van incorporar dietistes nutricionistes als centres d’atenció primària, es va optar perquè les places es cobrissin amb exestudiants de la UVic. També s’ha potenciat el contacte amb la indústria alimentària de la comarca. Fa uns anys, des de la UVic es van avaluar els menús dels centres escolars de la zona. Actualment, els dos projectes d’Aprenentatge Servei que es duen a terme tenen un impacte clar sobre la comunitat, ja que s’hi treballa amb col·lectius amb un alt risc de vulnerabilitat.