Anna Vila Martí és diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la UVic, i doctora en Nutrició i Metabolisme per la Rovira i Virgili, el 2013. Des que va començar a treballar a la UVic, el curs 2008-2009, a més de fer docència en el grau en Nutrició Humana i Dietètica (NHD), ha estat coordinadora de TFG de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, responsable de pràctiques i, actualment, coordinadora del grau en NHD. La seva especialitat investigadora és l’alimentació i la millora gastronòmica de dietes terapèutiques. Coordina el programa de Parelles dietètiques, juntament amb Osonament i la Creu Roja Osona.

Què és el programa de Parelles dietètiques i d’on sorgeix la idea?

Parelles dietètiques és un projecte d’aprenentatge-servei, on els estudiants de 4t curs del grau en Nutrició Humana i Dietètica s’aparellen amb un usuari del centre de salut mental Osonament o la Creu Roja Osona, i durant tres sessions al llarg del semestre se li porta a terme un procés d’atenció nutricional. A la primera sessió se li fa una entrevista dietètica i se li prenen les mesures antropomètriques. A partir de la informació recollida, els estudiants elaboren una planificació dietètica sobre la base de les necessitats i els objectius consensuats. Aquesta planificació es lliura al professorat per a la seva correcció i a la segona visita amb el participant se li fan arribar la pauta i les indicacions. A la tercera visita es fa el seguiment sobre l’acompliment dels objectius i sobre com ha evolucionat l’adherència a la pauta plantejada.

Quines són les problemàtiques més habituals que els estudiants es troben? Quines consulten?

A l’inici de l’experiència predominen els nervis, ja que tant els estudiants com el professorat desconeixen les necessitats i les característiques dels participants i, a més a més, l’aparellament és totalment aleatori. Un cop superat aquest primer pas, els estudiants ja agafen el rol de dietista-nutricionista i tot flueix bé.

Quines patologies tenen els usuaris d’Osonament i la Creu Roja que participen en el projecte?

Es fa difícil de resumir, ja que són pacients d’elevada complexitat, en els quals no només hi ha un aspecte de patologia a tenir en compte, sinó també un aspecte social, de disponibilitat de recursos, d’estructuració d’horaris… En molts casos conviuen tots aquests aspectes juntament amb l’obesitat i els riscos cardiovasculars o derivats de la mateixa patologia de base.

Aquest seria un exemple clar d’aprenentatge-servei. Quins avantatges veus en aquesta metodologia?

És un projecte d’aprenentatge-servei on l’estudiant pot aprendre en un context real, però en un marc de seguretat, ja que allò que planifica el participant està supervisat. I a més a més, hi ha un servei a la comunitat, en aquest cas als usuaris d’Osonament i de Creu Roja, amb necessitats específiques relacionades amb els hàbits alimentaris i que en moltes ocasions no tenen accés a aquest tipus de professional. Amb els anys, aquest curs n’ha estat la 5a edició, també ha servit per visibilitzar aquest professional.

Com valoren els estudiants aquesta experiència?

La valoració final és molt positiva, tot i els nervis inicials, perquè serveix als estudiants per afrontar una realitat que aviat els tocarà viure com a futurs professionals, i també els permet conèixer i treballar aspectes de caràcter social que a vegades no es treballen amb suficient profunditat durant el grau.