L’obesitat és un problema que afecta una part important de la societat. Segons l’OMS, des de 1975, l’obesitat gairebé s’ha triplicat a tot el món i en el 2016, el 39% de les persones adultes de 18 anys o més, tenien sobrepès, i el 13% eren obeses. Cal recordar que el sobrepès i l’obesitat es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Per sort, l’obesitat es pot prevenir i curar, mantenint una dieta variada i equilibrada que rebutgi sucres afegits i greixos saturats i realitzant com a mínim 30 minuts d’esport al dia.

Avui, en el marc del Dia Mundial de la Obesitat, parlem amb l’Anna Vila-Martí, coordinadora del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i investigadora del  Grup de Recerca “Methodology, methods, models and outcomes of health and social sciences (M3O)”, perquè ens expliqui les conseqüències que té l’obesitat i com ho afronten des del grau.

Quins efectes té l’obesitat en les persones?

L’obesitat és una malaltia que afecta en molts aspectes de les persones tant des del punt de vista metabòlic, com hormonal, com físic y psicològic. A més a més, és una patologia que presenta diferents graus i per tant l’afectació pot ser diferent entre individus i diferent al llarg de la vida.

Com enfoqueu l’obesitat en el marc del grau en nutrició humana i dietètica?

L’abordatge terapèutic de l’obesitat és multidisciplinari i, en el Grau en Nutrició Humana i Dietètica a la UVic-UCC, també es busca aquest abordatge a través de diferents assignatures. Per exemple, a Psicologia es treballen els diferents aspectes que condicionen la conducta humana, a Nutrició bàsica, com s’absorbeixen els nutrients i com l’organisme obté i utilitza o emmagatzema l’energia d’aquests nutrients; a Estudi del cos humà i Fisiopatologia, es veuen els diferents teixits i com estan implicats en el procés d’emmagatzematge sobretot del greix; a Fonaments de la dietètica i a dietètica i Cicle Vital es treballen amb les bases de l’alimentació equilibrada que ha de ser adequada per prevenir l’obesitat; a Dietoteràpia es treballa com fer el tractament nutricional als pacients amb obesitat. I en diferents assignatures a on es treballa des de les tècniques culinàries i com el fet de replantejar els plats pot ajudar a reduir el valor energètic dels plats.

Treballeu alguna assignatura en concret? Si és que sí, quina i com la treballeu?

Tal com s’ha exposat abans, l’obesitat és una de les patologies més presents en el grau ja sigui per treballar-la des de la vessant de la prevenció com des de la vessant del tractament dietètic. De fet, la síntesi podria ser que per una banda els estudiants treballen amb la prevenció de la obesitat i per l’altra també es treballa amb les eines de tractament alimentari que s’utilitzen en cada moment, fase i individu.

És un problema que va en augment? Per què ho creus?

Sí, les dades cada vegada són més alarmants. Una de les principals causes són els hàbits alimentaris i d’activitat física que té la població. Alhora, els confinaments a diferents nivells provocats per la pandèmia de la COVID-19 han fet agreujar aquesta situació. I tot això, sumat al fet que cada vegada hi ha més accés als aliments i, sobretot, a aliments amb un valor nutricional molt discutible.

Quines solucions s’haurien d’implementar a gran escala per poder reduir l’obesitat a escala mundial?

Les accions haurien d’anar dirigides a treballar en diferents nivells, el comunitari i l’individual. En l’àmbit comunitari cal potenciar els espais verds per fer activitat física, les polítiques per exemple amb relació als preus de diferents aliments, no és admissible que 1 kg de pomes sigui més car que un producte de brioixeria. Però també, la indústria alimentaria ha de fer un esforç per reformular els seus productes per fer-los més saludables, adaptar mides de les unitats de consum… I per la part individual, cal tenir més formació sobre alimentació, cal millorar l’autoresponsabilitat sobre la pròpia salut i si ho necessiten s’han de posar en mans de dietistes-nutricionistes titulats que és el professional sanitari amb capacitat per ajudar-los en l’aspecte alimentari.