Amb la Sala Segimon Serrallonga plena d’amics i companys de feina, els professors Àngel Torres i Sancho i Pilar Soler i Canudas van posar fi a la seva etapa com a docent de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic per celebrar les seves respectives jubilacions.

La vicegdegana de la Facultat, Míriam Torres, va donar la benvinguda als assistents a l’acte que es va celebrar el passat dimecres 4 de març a la tarda i va agrair la tasca feta per tots dos professors al llarg de tants anys a la universitat.

Àngel Torres i Sancho

Àngel Torres i Sancho.

El professor Joan Carles Casas va ser l’encarregat de fer l’encomi per al seu company, amic i exprofessor Àngel Torres. Joan Carles Casas va començar el seu discurs descrivint l’Àngel com a “llicenciat en Farmàcia i persona de ciència” i com “professor de farmacologia de capçalera” durant els últims 37 anys. Amb un discurs proper i a toc d’anècdotes, Joan Carles Casas va fer riure a tots els assistents explicant que durant tots els anys que ell i l’Àngel van compartir l’assignatura de Bioestadística, ell calculava que devien haver compartit aproximadament uns 7.000 tallats a primera hora del matí ‒i 150 paelles o 400 ampolles de vi… A més a més, també va repassar la seva trajectòria més enllà de la de professor a la Facultat, passant per director de Departament i adjunt a les direccions de Departament, president del Comitè d’Empresa i membre del Claustre de la Universitat, entre d’altres.

Més enllà de docent, Àngel Torres també és un farmacèutic convençut, defensor de la seva professió, fet que segons va explicar Joan Carles Casas, “fa que la seva docència sempre hagi transpirat aquell entusiasme que transmeten els bons professors”. L’activitat docent d’Àngel Torres va començar abans del 1982 fent classes particulars i també en una acadèmia, però molt abans també va treballar en altres feines de les quals durant l’encomi se’n van destacar dues: la de “botones” a l’hotel Havana de Barcelona i el d’administratiu a la fàbrica de ràdios Lavis on era l’encarregat de posar un disc per indicar l’hora de començar i l’hora de plegar amb la cançó “Pop corn”.

Joan Carles Casas va voler reivindicar també el vessant investigador i poc conegut d’Àngel Torres, que sempre ha participat en tota mena de projectes i publicacions d’àmbit comarcal, provincial i nacional sobre farmàcia comunitària i salut pública.

Però si una faceta del protagonista va voler destacar Joan Carles Casas, va ser l’assistencial. Va explicar que Àngel Torres és “el farmacèutic de Santa Eulàlia de Riuprimer”, que sempre ha reivindicat i ha treballat per visibilitzar la importància de l’oficina de farmàcia dins dels serveis de salut, activitat de la qual va dir: “crec que mai et jubilaràs”. I juntament amb les seves facetes de farmacèutic, professor, investigador, i fins i tot activista i excursionista, Joan Carles Casas va voler concloure el seu encomi destacant per damunt de totes aquestes etiquetes, la visió humana del seu company, amic i exprofessor.

 

Pilar Soler i Canudas

Pilar Soler i Canudas.

Per la seva banda, amb un discurs solemne i detallat, la professora Teresa Lleopart va encarregar-se de l’encomi a Pilar Soler, a qui també va parlar d’amiga. Teresa Lleopart va voler destacar el compromís de Pilar Soler en tenir cura de les persones i en la formació de futurs professionals infermers des d’una perspectiva humanista, i la va posar d’exemple que demostra que “la comunicació i la relació amb els altres poden esdevenir terapèutiques”.

Lleopart va voler començar el seu discurs des de la infantesa de Soler, nascuda a Vic, i de com es van conèixer fent practiques en torn de tarda a la planta de medicina i cirurgia de l’hospital de la Santa Creu de Vic. Després, Pilar Soler es va especialitzar en pediatria a Barcelona, i va integrar en la seva pràctica la importància de la cura al binomi mare-fill i família-entorn, que després la van convertir en un referent en la pràctica de la infermeria maternal i pediàtrica en el seu entorn.

El 1989 Pilar Soler va entrar com a professora agregada a l’Escola d’Infermeria de Vic, just quan es van publicar les directrius per a un nou pla d’estudis de la diplomatura en el que s’incloïa la infermeria com a àrea de coneixement, fet que va significar un punt d’inflexió molt important en els estudis d’infermeria. Lleopart va explicar que Pilar Soler havia compaginat sempre i fins avui la docència en els estudis d’infermeria amb la formació, i que va cursar un postgrau en Relacions Humanes i una llicenciatura en Antropologia mentre es dedicava també a la coordinació de cursos de la Universitat d’Estiu i de formació contínua, mantenint el rigor acadèmic i l’equilibri entre la teoria i el sentit pràctic de tot el que explicava.

Lleopart va tancar el seu discurs citant unes paraules del poema de Nadal de Josep Viçens Foix, que Pilar Soler recitava cada any, per desitjar-li una etapa llarga i satisfactòria en la seva jubilació: “Res no s’acaba i tot comença”.

L’acte es va acabar amb un brindis informal entre tots els assistents dedicat als dos professors homenatjats.

 

A la taula, d’esquerra a dreta, Joan Carles Casas, Àngel Torres, Míriam Torres, Pilar Soler i Teresa Lleopart.