El passat dimecres 2 de març, els estudiants de quart curs del grau en Nutrició Humana i Dietètica de la UVic-UCC, van poder gaudir d’una sessió sota el nom de “I després del grau, què?”, duta a terme pel Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat).

Cada any el CoDiNuCat, visita als estudiants de quart en Nutrició Humana i Dietètica, per donar-los-hi consells, i compartir-los-hi la seva experiència, a través d’una xerrada. La seva feina se centra a vetllar per la professió de Dietista-Nutricionista a Catalunya i tenir cura de la salut de la població en matèria de nutrició i dietètica, mitjançant la bona praxi dels seus col·legiats i de col·laboracions en projectes amb altres entitats.

Aquesta vegada, la sessió va estar encapçalada per l’actual tresorer del CoDiNuCat, Àlex Blasco. Àlex Blasco és ex-estudiant de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i actualment exerceix de dietista-nutricionista a l’Hospital de Sant Pau.

Com ha canviat la visió de la nutrició de quan vas estudiar a ara?

Ha canviat molt i jo penso que cap a millor. Amb això podem estar contents, ja que quan jo vaig fer a la meva promoció, la qual va ser la segona promoció del grau, pràcticament la figura del Dietista-Nutricionista no estava massa contemplada en cap dels àmbits de la nostra actuació.

Quina importància té la creació del CoDiNuCat pels Dietistes-Nutricionistes?

Bàsicament, és la punta de la llança per enlairar, defensar i promocionar la nostra professió. A més, penso que com a Col·legi, tenim més força, més veu i més potència, per reclamar aquelles accions que considerem necessàries per defensar la professió i el col·legiat.

Què recomanaries als estudiants que actualment estan cursant el grau en Nutrició Humana i Dietètica?

Sobretot que es formin. Estar formats és una cosa molt important i seguidament que es col·legiïn, ja que no només està obligat per llei, sinó també per fer equip i associacionisme. La lluita de tots és per un bé comú per la professió.

Quins records tens del teu pas per la UVic?

Vaig passar aquí cinc anys de la meva vida! Vaig entrar amb 18, on vaig fer tres anys de Nutrició, i després vaig fer CTA (Ciència i Tecnologia dels Aliments), que van ser dos anys més. Puc dir que aquí he passat els millors anys de la meva vida. Aquí he conegut a la meva dona i mare dels meus fills, de manera que venir aquí, per a mi sempre és un orgull, i m’agrada molt venir i poder aportar el que puc.

Què creus que els manca pel que fa a formació als estudiants que es graduen ara?

A vegades, més que la formació, és que com a persones, què poden aportar, quins valors, etc. La formació ja l’agafaràs seguidament, t’especialitzaràs més amb el que vols fer. Tot i això, jo els veig bastant ben preparats.

Com veus el futur professional del Dietista-Nutricionista?

Jo considero que estem en un moment molt dolç, estem a la cresta de l’onada, que es diu, i això ho hem d’aprofitar, ens hem de fer necessaris i visibles, aconseguint que la gent compti amb nosaltres. Així doncs, penso que tenim un bon futur i més, veient d’on venim.

Quins creus que han de ser els reptes dels Dietistes-Nutricionistes en aquesta pròxima  dècada?

Que a cada geriàtric de Catalunya, almenys hi hagi un Dietista-Nutricionista, ja que això seria important, a part d’impulsar la professió. Un dels altres reptes importants, seria el de defensar la professió. Malauradament, som de les professions que més intrusisme patim, i considero que això és una cosa per la qual encara hem de lluitar molt.