L’exposició “Mestres i Pedagogues” repassa les biografies d’una dotzena de dones representatives de l’avenç de l’educació catalana al segle XX.

El benestar dels infants i de les seves famílies, l’adaptació de l’escola catalana a les descobertes de la psicologia i de la pedagogia internacionals, la progressiva construcció d’una ciutadania culta, la recerca de noves metodologies per a educar els infants i els alumnes a partir del respecte i del coneixement científic i humanístic, la millora de l’alimentació i la higiene infantils… Totes aquestes característiques es veuen reflectides al llarg del segle, i no pas sense dificultats, en experiències escolars, en institucions socials, en tots els àmbits de l’educació. El 1939, la victòria franquista va estroncar una etapa brillant en l’educació i la cultura catalanes. Algunes de les mestres i pedagogues representades en l’exposició van reprendre el camí traçat per altres mestres abans de la guerra civil.

Teresa Mañé, Francesca Bonnemaison, Rosa Senat, Celestina Vigneaux, Anna Rubiés, Leonor Serrano, Margarida Comas, Dolors Piera, Marta Mata, Maria Teresa Codina, Maria Antònia Canals i Pilar Benejam representen el nombrós col·lectiu que, des d’orientacions científiques, posicions ideològiques i procedències socials ben diverses, ha orientat la tasca permanent de la millora de l’educació.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i, de cada mestra o pedagoga, en presentem les dades biogràfiques essencials així com algun fragment dels seus escrits.