Entrevistador: Antoni Tort
Data i lloc: 16 de juny de 2009, Universitat de Vic

Pilar Benejam i Arguimbau és pedagoga. Nascuda a Ciutadella l’any 1937, ha destacat com a mestra, professora, geògrafa, catedràtica i doctora en pedagogia S’ha convertit en una de les personalitats de referència en el món de la pedagogia. Féu estudis de mestra a Ciutat de Palma i es llicencià en Pedagogia i Geografia i Història a Barcelona. Treballà com a mestra a l’ensenyament bàsic en dues escoles ben significatives “Talitha” i “Costa i Llobera”, i també impartí cursos en el marc de l’associació de Mestres “Rosa Sensat”. Benejam ha combinat la reflexió teòrica sobre l’educació amb la pràctica i també ha mostrat una gran preocupació per la formació del professorat. Se li ha atorgat la Distinció Jaume Vicens Vives i el premi “Ramon Llull” en l’àmbit d’educació. També ha estat nomenada “Filla distingida” de Ciutadella.

L’exposició “Mestres i Pedagogues” repassa les biografies d’una dotzena de dones representatives de l’avenç de l’educació catalana al segle XX.

El benestar dels infants i de les seves famílies, l’adaptació de l’escola catalana a les descobertes de la psicologia i de la pedagogia internacionals, la progressiva construcció d’una ciutadania culta, la recerca de noves metodologies per a educar els infants i els alumnes a partir del respecte i del coneixement científic i humanístic, la millora de l’alimentació i la higiene infantils… Totes aquestes característiques es veuen reflectides al llarg del segle, i no pas sense dificultats, en experiències escolars, en institucions socials, en tots els àmbits de l’educació. El 1939, la victòria franquista va estroncar una etapa brillant en l’educació i la cultura catalanes. Algunes de les mestres i pedagogues representades en l’exposició van reprendre el camí traçat per altres mestres abans de la guerra civil.

Teresa Mañé, Francesca Bonnemaison, Rosa Senat, Celestina Vigneaux, Anna Rubiés, Leonor Serrano, Margarida Comas, Dolors Piera, Marta Mata, Maria Teresa Codina, Maria Antònia Canals i Pilar Benejam representen el nombrós col·lectiu que, des d’orientacions científiques, posicions ideològiques i procedències socials ben diverses, ha orientat la tasca permanent de la millora de l’educació.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i, de cada mestra o pedagoga, en presentem les dades biogràfiques essencials així com algun fragment dels seus escrits.

Entrevistadora: Pilar Godayol
Data i lloc: 5 de març de 2009, Universitat de Vic

Montserrat Abelló és poeta i traductora. Nascuda a Tarragona l’any 1918 passà la seva joventut entre Cadis, Londres i Cartagena entre altres, a causa de la mobilitat laboral del seu pare. Després de la guerra civil es va exiliar a França i a Xile, país on ha viscut més de vint anys. Al llarg de la seva vida ha combinat l’escriptura amb la traducció tant de l’anglès al català  (és la traductora de l’obra íntegra de Sylvia Plath) com del català a l’anglès.

La seva obra poètica, reunida en el volum Al cor de les paraules, ha estat guardonada amb el premi Cavall Verd de poesia 2003, el premi Quima Jaume de reconeixement a la creació de 2003 i el premi Lletra d’Or. L’any 2008 va rebre el premi d’Honor de les lletres Catalanes i el Premi Nacional a la trajectòria Professional i Artística.

L’exposició “Dones de teatre” és un homenatge a les actrius i dramaturgues que han nodrit l’escena catalana al llarg del segle XX.

El teatre és un art públic, col·lectiu, nocturn, en el qual s’espera que les dramaturgues assisteixin als assaigs i surtin a saludar la nit de l’estrena. Això està renyit amb el paper assignat tradicionalment a la feminitat, que ha estat l’espai privat i domèstic. La majoria de dramaturgues que presentem han patit a la pròpia pell la pressió de l’exposició  pública que comporta la creació teatral. La seva carrera mostra la valentia i la persistència que els va caldre per escriure teatre en un context en què el suport social a la seva feina no existia. En aquest sentit, van ser totes pioneres i innovadores, i van tenir el mèrit d’escoltar només la seva passió.

Les actrius que us presentem són dones emprenedores, valentes, que sovint han après a actuar actuant, que han assumit riscos escènics, sacrificis personals, que s’han professionalitzat malgrat totes les dificultats. Que han trencat els tòpics segons els quals les dones serien, o bé espectadores passives, o bé només objecte de desig a l’escenari, i han agafat les regnes de les seves carreres escollint la pròpia trajectòria, el repertori i, a partir de l’actuació, assumint facetes artístiques poc explorades tradicionalment per les dones: la direcció artística i empresarial de les companyies, la direcció d’òpera, fins i tot el teatre d’humor, àmbits considerats fins fa poc com a domini exclusivament masculí.
El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic, combinant actrius i dramaturgues.
De cada dona de teatre, en presentem una breu biografia, cites en què reflexionen sobre el teatre, fragments de la recepció crítica de les obres, i fotografies de muntatges de les peces que han escrit o representat.