Cada 25 de novembre recordem que la violència contra les dones no és només una xifra en una estadística. Per exemple, segons el Ministeri d’igualtat de l’estat espanyol, sabem que el 15 de novembre d’aquest mateix any, ha estat presumptament assassinada per la seva parella una dona madrilenya de 60 anys, engreixant el volum de víctimes fins a 38 dones, pel que fa a l’any 2025, i la de 1.333 des del recompte que es fa des de l’any 2003 1. Però darrere de cada número hi ha una biografia escapçada, una vida truncada per una ideologia que mata. La indignitat rau en la normalització d’aquestes morts i en la indiferència davant les violències que les precedeixen. 

La societat actual és fràgil davant aquesta problemàtica no resolta. Les estadístiques parlen de números, però no expliquen els somnis, les històries i les aportacions que s’han perdut. Cada vida arrabassada és una ferida col·lectiva. 

Si ens centrem en el món laboral, l’expressió de les violències adopta formes diverses, sovint subtils, però sempre perilloses. I cal confrontar-les perquè afecten la cultura institucional, la productivitat i el que en el nostre context anomenem gestió del talent. Algunes de les seves manifestacions, com podem veure en la imatge simbòlica de l’iceberg, són molt evidents. Expressen conductes greus i visibles, però només representen una petita part de la problemàtica. Soterrades hi ha dinàmiques invisibles, normalitzades i sovint tolerades, que comporten pràctiques que erosionen la dignitat i la igualtat, i són molt més freqüents del que es reconeix. Tot plegat es fonamenta en una base profunda de causes en l’àmbit social, amb arrelament estructural, que sostenen el sistema que perpetua la violència i la discriminació. 

Tot i els avenços legislatius, i la sensibilització col·lectiva sobre aquesta problemàtica, la realitat és que les dones continuen patint violències en l’àmbit de la llar, el social o en el treball, sovint invisibles i silenciades. Per això, cal exigir: 

        — Polítiques reals d’igualtat i protocols contra l’assetjament     

        — Formació i sensibilització en tots els nivells 

        — Protecció efectiva per a les víctimes i tolerància zero davant les represàlies 

        — Corresponsabilitat per trencar els estereotips 

 

És per tot això que us convidem a expressar i recollir aquelles violències relacionades amb l’àmbit laboral que vulgueu denunciar, viscudes o no en primera persona. Cliqueu en aquest enllaç per compartir la vostra preocupació. La setmana vinent publicarem els resultats amb tots i totes vosaltres. 

El 25 de novembre no és només un dia per recordar, sinó per actuar. Trenquem el silenci, fem visible l’iceberg i transformem els seus fonaments. Que cap violència sigui ignorada.

1 El Ministerio de Igualdad condena los asesinatos por violencia de género de dos mujeres en las provincias de Barcelona y Madrid  (17-11-2025)