25 de novembre: Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Ha arribat novament una data per recordar, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que les Nacions Unides té recollit en el seu calendari el 25 de novembre.

El lema d’enguany, #NoHiHaExcusa, convida a plantejar-nos què és el que no està funcionant i què cal canviar, i sense excuses, per a l’eliminació definitiva de la violència contra les dones i les nenes. I resulta més escandalós quan arriben notícies sobre persones amb una identitat pública, i en principi sensibilitzades i posicionades amb una mirada feminista, com ha estat el cas d’Íñigo Errejón, denunciat i acusat d’agressió sexual i violència masclista. Què coi passa?

No podem proposar cap solució màgica, i tan de bo la tinguéssim. El que sí que podem fer és dotar-nos de les eines que ens ajudin a fer front a possibles situacions de vulneració de drets fonamentals, com els que en aquesta data es commemoren. En el nostre context, tenim el Protocol de prevenció i actuació en els supòsits d’assetjament a la UVic-UCC, un document que ha de servir per “Prevenir i evitar que es produeixin situacions d’assetjament laboral, assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i assetjament per orientació sexual, identitat i expressió de gènere” (p. 3), amb la finalitat de poder actuar i acompanyar la persona en una fase posterior. Això està molt bé, però n’hi ha prou?

El cas Errejón està posant sobre la taula que potser és necessari tenir documents explícits amb  aquestes regulacions per generar certa consciència o sensibilització, però en realitat no és suficient. Els discursos són fàcils de construir, però les pràctiques de violència exercides sobre les dones amb total impunitat durant anys, dècades, segles, no es destrueixen amb la mateixa celeritat. Com a exemple, podríem parlar dels «micromasclismes», accions que validen aquests discursos hegemònics de minimització que sustenten actes d’abús o assetjament que l’heteropatriarcat ha empeltat en la nostra vida diària, i que l’ús del terme «micro» ajuda a blanquejar com a accions considerades petites i inofensives, en lloc de situar la diana en el fet que són veritables patrons de masclisme.

En aquest marc, resulta decebedor revisar els resultats de l’informe L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral a Espanya, elaborat per CCOO i editat pel Ministeri d’Igualtat l’any 2021, que mostren que el 20% de les dones que han patit assetjament sexual, l’han tingut en el context laboral. Aquelles mostres que s’assenyala com a constitutives d’assetjament sexual, majoritàriament s’expressen en forma d’acudits sexistes (83,1%), galanteries i comentaris sexuals (74,8%), mirades i gesticulació insinuant (73,3%), contacte físic (67%) o bé peticions i invitacions de naturalesa sexual (30,9%) (p. 41). L’informe recull que el 80% de les dones enquestades van manifestar que en algun moment havien sentit que havien estat discriminades en el lloc de feina, essent habituals certes conductes constitutives d’assetjament per raó de sexe, com ara dirigir-se a les dones de manera ofensiva (61%), l’assignació de tasques, competències o responsabilitats per sota de la seva categoria professional (32%), ser relegades en la promoció professional (26%), problemes per accedir o continuar a la feina (22%), i relegades en la formació (15%) (p. 60).

Davant d’aquesta realitat, malauradament present a tot arreu, animem a canalitzar els vostres dubtes o possibles denúncies d’assetjament, maltractament o qualsevol mena de violència en aquest àmbit, mitjançant les eines que tenim a la universitat, i més després de saber que el 52% de les dones que van participar en aquest informe de CCOO no sabien si altres companyes de l’entorn laboral havien patit assetjament sexual o per raó de sexe, simplement perquè s’ho amagaven i no es compartien en el mateix entorn laboral. Feu-nos saber a la Comissió d’Igualtat del Comitè d’Empresa, o bé a la Unitat d’Igualtat i Diversitat de la UVic-UCC, aquelles situacions d’assetjament laboral de les quals hagueu estat víctimes, i també aquelles de les quals hàgiu estat testimonis, perquè, ho sabeu? #NoHiHaExcusa que valgui.