A la UVic-UCC tenim tres pagues extra: el 23 d’abril (Sant Jordi), l’11 de setembre i el 25 de desembre (Nadal). Les pagues extra es calculen a partir del temps meritat, és a dir, el temps treballat a l’empresa des de l’inici del contracte laboral fins a la data del pagament extra. El còmput anual és la manera més habitual de càlcul.

Si un treballador, per exemple, comença a treballar el 23 de gener, fins a la paga extra de l’abril haurà treballat tres mesos; per tant, la paga extra de Sant Jordi serà 3/12 parts (un 25%) del pagament sencer. Això mateix passa ––proporcionalment al temps treballat–– amb la resta de pagues extra del primer any.

I el 75% restant que no s’ha cobrat el primer any, es perd? Si el treballador completa un any sencer de relació laboral amb l’empresa, haurà meritat el 75 % restant del pagament extra de l’abril, i si es donés el cas que acabés el contracte laboral just a l’any, se li retribuiria la part meritada tant d’aquest pagament extra com dels altres, en la proporció corresponent.

Per tant, sempre que la relació laboral sigui com a mínim d’un any, el treballador acabarà cobrant la totalitat de les pagues extra; una part quan sigui la data del pagament extra, i l’altra part quan finalitzi la seva relació laboral. La paga sempre és del 100% si el temps treballat és un any, i és proporcional si el temps treballat és inferior a un any.

Cal tenir en compte que sobre la quantitat bruta resultant de cada paga extra caldrà restar-hi la retenció de l’IRPF. A més a més, com que en les pagues extra no es resta la seguretat social, el cent per cent de l’import net és superior a l’import net del sou mensual. Els imports cobrats en les pagues extra cotitzen igualment a la seguretat social però es fa en les dotze mensualitats normals de l’any.__