Ara fa 167 anys es va produir una revolta reivindicativa de milers de dones treballadores del tèxtil a Nova York, que protestaven per les condicions laborals indignes que tenien i per l’explotació infantil. Aquest fet va passar el 8 de març de 1857 i serveix com a referència per fixar la data del Dia Internacional de la Dona Treballadora o, amb el nom que va oficialitzar l’assemblea de l’ONU el 1977, Dia Internacional de la Dona.

El Dia Internacional de la Dona és una jornada on es posa de manifest la lluita per la igualtat de gènere i els drets laborals de les dones a tot el món; és un moment per celebrar els progressos aconseguits en aquest àmbit i, alhora, per reflexionar sobre les múltiples barreres que encara hem de superar per aconseguir la plena igualtat entre les persones, tot i haver passat més d’un segle i mig des d’aquelles primeres reivindicacions.

Hem fet avenços en l’accés a l’educació i al mercat laboral en les últimes dècades però encara ens trobem davant de desigualtats estructurals que limiten les oportunitats i els drets a les dones. La bretxa salarial, les dificultats per optar a càrrecs directius i la discriminació, encara, en tots els àmbits de la vida, són problemes que continuen afectant les dones treballadores.

No només queda molt per fer, sinó que amb el creixement actual de la ultradreta arreu del món pot haver-hi un retrocés a tot el que s’ha aconseguit, per això hem de continuar lluitant, perquè no quedin en l’oblit tots els sacrificis i avenços d’aquests 167 anys.

A la UVic-UCC, novament, ens solidaritzem amb aquesta reivindicació, i l’empresa destina els fons de diners acumulats dels treballadors i treballadores que hagin fet vaga a finançar projectes per afavorir la igualtat de gènere a la Universitat. És una bona notícia, per tant, que el nostre context s’orienti a la igualtat de gènere. Tanmateix, evitant caure en l’autocomplaença institucional, ens podem fer preguntes sobre el camí que cal recórrer més enllà de normatives i declaracions, que són necessàries, però no sempre suficients. Per exemple:

  • ¿Les treballadores de la UVic suporten una càrrega mental superior a la dels treballadors deguda a una major implicació en les tasques familiars diàries no remunerades, amb el consegüent perjudici personal i professional?
  • ¿A la UVic, es detecten comportaments i actituds amb un rerefons més o menys subtil dels esquemes de la societat patriarcal?

Sabem que aquestes preguntes poden anar més enllà del context de treball de la universitat, però la interacció dels condicionaments personals amb el dia a dia laboral és inqüestionable. No les podem respondre del cert, perquè falten dades objectives, però, com comentem més amunt, sabem tot el que queda per fer en l’entorn social del qual forma part la UVic. Cal vetllar per la igualtat i que res no es doni per fet. El Comitè volem ser radicalment feministes perquè volem ser radicalment igualitaris.