Demà, 13 de juliol, a les 12 del migdia es farà un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona en què diferents rectors i exrectors de les universitats públiques catalanes emetran un comunicat amb la intenció de denunciar l’auge de l’extrema dreta en estaments polítics del nostre país. L’acte té el suport de diferents organitzacions sindicals de representació a les universitats i partits de l’arc parlamentari que promouen polítiques a favor de mantenir i potenciar la funció social de la Universitat Pública. Aquesta convocatòria neix de la necessitat de fer palès el que es pensa des de les universitats públiques catalanes davant la percepció d’un clar intent d’aturar i fins i tot de retrocedir en el que són els drets de les persones, la llibertat d’expressió, la democràcia i també de negar el paper fonamental que té l’educació, la ciència, la llengua i la cultura en el progrés social.

En els darrers anys, hem estat testimonis d’un auge preocupant dels moviments polítics d’extrema dreta a diferents parts del món. Aquestes ideologies, basades en el nacionalisme, l’autoritarisme i l’exclusió, plantegen un repte seriós als valors democràtics i les llibertats individuals i col·lectives. Aprofitant els temors i la incertesa generada per temes com ara la immigració, el terrorisme i la desigualtat econòmica, venen unes propostes que molt sovint ni tan sols són viables.

La dreta es caracteritza per anunciar un reguitzell de polítiques que cerquen l’exclusió de minories, la supressió de la llibertat d’expressió i l’erosió dels drets humans fonamentals, amb marc legal, o sense. A principis de mes, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, proposava una apagada de xarxes socials en unes hores determinades cada dia en els dispositius de menors d’edat. I la meva pregunta era: hi ha marc legal per fer això? Val a dir que la retòrica populista sovint els va a favor i fer certes proclames i promeses a cops de titular o de tuit (que és on ara es fan els debats polítics, es veu) els permet guanyar suport i presentar-se com a defensors del “poble” davant d’una elit enemiga dels valors tradicionals.

Després de les eleccions de maig (locals i autonòmiques per a alguns territoris) i de ser presents dels pactes que han portat moltes comunitats a tenir poders compartits entre PP i VOX, podem assumir que hi ha un risc important que a les eleccions del 23 de juliol aquesta extrema dreta també pugui governar el país. El passat 27 de juny, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, alertava la comunitat universitària del perill de l’auge d’aquesta extrema dreta: “Aquesta reivindicació de valors universitaris us demano si us plau que l’exerciu, que mostreu com el rigor i la ciència són la resposta davant dels escenaris que alguns volen dibuixar de retrocés i de foscor”.

I és que una de les preocupacions més grans amb l’auge d’aquests pensaments extremistes i censuradors és l’impacte en les llibertats individuals, els drets humans i el progrés. Aquests moviments tendeixen a promoure polítiques restrictives pel que fa a immigració, religió, llibertat de premsa i llibertat d’associació i de pensament. Un fet que pot portar a la discriminació i a la violació dels drets de les minories, soscavant la diversitat i la inclusió a les nostres societats.

És crucial que, malgrat la disparitat d’opinions personals i tendències polítiques que puguem tenir, reconeguem i abordem l’auge de l’extrema dreta de manera responsable, ferma i crítica. No ens deixem impressionar pels titulars populistes enlluernadors. Dubtem i contrastem allò que se’ns promet, tant si són de dretes com d’esquerres. Votar, al final, és un dret, però també un acte de responsabilitat col·lectiva. Això implica promoure la tolerància, la inclusió i el respecte mutu, així com educar les generacions futures sobre la importància d’una societat diversa i equitativa.

En última instància, l’auge de l’extrema dreta ens recorda que les nostres llibertats no s’han de donar per fet. Requereixen un esforç continu per protegir-les i preservar-les en benefici de tothom. Preservar el català, defensar els drets de les dones i dels col·lectius LGTBIQ+, protegir les persones migrants i resguardar la identitat cultural només depèn de tu, votant.

I, malgrat la paradoxa que això pot comportar, deixeu-me acabar citant Noam Chomsky. El lingüista, assagista, politòleg i filòsof afirma en el seu llibre On Anarchism que “pel que fa a la llibertat d’expressió, hi ha bàsicament dues posicions: la defenses enèrgicament per opinions que odies, o la rebutges i prefereixes els estàndards estalinistes/feixistes. És lamentable que sigui necessari subratllar aquestes simples veritats”.

Irene Solanich-Sanglas