El vicerectorat de Relacions Internacionals va fer arribar el 18 de maig passat un correu al PDI en què informava de la necessitat d’haver d’acreditar un nivell C1 de català per poder exercir la docència. Això va generar preocupació en una part del professorat actualment assimilat, que es va adreçar al Comitè per aclarir la qüestió. Es considera professorat assimilat, figura que ara desapareix, el que va quedar exempt de presentar una certificació del nivell C1 de català perquè ja impartia regularment classes en català abans que existís aquest requeriment en les contractacions.

Arran de les consultes rebudes, el Comitè vam demanar una reunió al vicerector de Relacions Internacionals, responsable de la política lingüística de la universitat. La reunió del Comitè –representat per Pep Bisquert, Marcos Cánovas, Xavier Serra i Xavier Vicente – amb el vicerector Josep Bau i el responsable dels Serveis Lingüístics de la UVic, Oriol Portell, va tenir lloc el passat 7 de juny. El Comitè vam presentar una sèrie de consideracions:

D’entrada, el marc normatiu sobre la necessitat d’acreditar el nivell de català C1 està regulat pel decret 128/2010, de 14 de setembre, i estableix la necessitat d’assegurar l’acreditació en els processos de selecció. El Pla d’enfortiment de la llengua catalana de juny de 2022 al qual es refereix el correu del vicerector no té rang de llei. Per tant, com a Comitè no veiem possible l’aplicació d’una normativa, la de 2010, pensada per a processos de selecció, donant-li un caràcter retroactiu. Igualment, cal valorar la conveniència d’aplicar aquesta norma entre el període posterior a setembre de 2010 i el moment en què la UVic incorpora als processos de selecció la indicació sobre l’acreditació del català. Probablement, caldria motivar el professorat perquè pugui accedir a les acreditacions de forma incentivada, i no tant a partir d’escenaris d’intranquil·litat que potser no tenen tot el suport legal.

D’altra banda, i atès que aquesta normativa fa referència al marc docent, caldria examinar la situació del professorat que fa docència exclusiva en altres llengües diferents del català, com ara anglès, castellà, francès o alemany.

Finalment, recordem el que diu el punt 7 de l’article 1 de les Normes d’Organització i Funcionament (NOF) de la UVic: “La UVic es compromet a posar els mitjans necessaris per facilitar el coneixement i ús de la llengua catalana a tots els membres de la comunitat universitària”. En aquest mateix sentit, el Pla d’enfortiment de la llengua catalana assenyala, com a acció de millora de l’oferta de la docència en català, “garantir la capacitació lingüística del professorat posant al seu abast el suport necessari”. El professorat que en els darrers anys ha necessitat formar-se per acreditar el nivell de català no ha tingut a la seva disposició, a diferència de la major part de les altres universitats del sistema català, cursos estructurats de llengua. Si parlem de suport i mitjans, la situació actual  de la UVic incompleix el que estableixen les NOF i el Pla d’enfortiment de la llengua catalana respecte de l’acompanyament al professorat, especialment en un moment en què la tecnologia permet desenvolupar cursos en línia asincrònics, que poden ser d’autoformació, per crear un entorn adequat amb costos ajustats i rendibilitat de la inversió.

El vicerectorat de Relacions Internacionals va ser receptiu a les argumentacions del Comitè i va manifestar la intenció de plantejar en positiu les accions que es portin a terme. Igualment, va reconèixer que els recursos actuals per a la formació del professorat, amb tutories personalitzades, no inclouen cursos estructurats.

Des del Comitè defensem la presència del català en la docència al nivell que correspon i, per tant, el compliment de les NOF, de la normativa vigent i de les indicacions del Pla d’enfortiment. Això demana que, a part de regular les condicions i programar proves de nivell, la UVic faci un acompanyament adequat d’incentivació i formació.