Diumenge passat va ser l’1 de maig, la jornada reivindicativa del món obrer més important del calendari, i va coincidir amb el Dia de la Mare. Malgrat les manifestacions convocades arreu del territori i les informacions de la premsa, podem afirmar que en les converses quotidianes i gairebé d’una manera general el tema destacat era únicament la celebració de les mares. Ja no ens interessa remarcar el dia dels treballadors? Ja no tenim res a reivindicar? Ja no ens preocupa? No cal insistir-hi? Ja se n’ocupen els sindicats? En benefici de quins interessos ens volem entretinguts a fer festa de família?

Cal que recordem els fets. El 4 de maig de 1886 es va produir la revolta de Haymarket a Chicago, Illinois (EUA), i va representar el punt culminant d’una sèrie de protestes que reclamaven la jornada laboral de vuit hores. La revolta va desembocar en un judici que va condemnar a mort cinc treballadors anarquistes i en va recloure tres. Són els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer.

Una cosa semblant passa el 8 de març, Dia Internacional de la Dona (Treballadora). Ja només coneixem l’efemèride com a Dia de la Dona. Quan i per què n’estem eliminant la condició de “treballadora”?

Tot plegat ens hauria de convidar a pensar-hi.