Organització

A mitjan març de 1999 la Universitat de Vic va organitzar el «Col·loqui Miquel Martí i Pol: 1948-1998, cinquanta anys de poesia». Aquella ocasió va ser la primera dedicada a l’estudi acadèmic de l’escriptor de Roda de Ter. Passat ja un temps i coincidint amb el desè aniversari del seu traspàs, la Universitat de Vic va convocar el «II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol», centrat a analitzar la trajectòria literària martipoliana, la inserció de l’autor en els corrents estètics de la seva època i la recepció de la seva obra.
Ara, deu anys després d’aquell segon col·loqui, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, la Fundació Miquel Martí i Pol i la Societat Catalana de Llengua i Literatura convoquem el «III Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol» en la commemoració del 20è aniversari de la mort del poeta. L’objectiu bàsic dels col·loquis internacionals Miquel Martí i Pol és impulsar l’estudi de la producció i l’autor, dins el marc del seu temps i el seu context literari, cultural, social i polític, avançant amb rigor acadèmic en el seu coneixement i en l’anàlisi de la seva repercussió i vinculació en l’àmbit historicoliterari català i internacional, a més d’aprofundir en la petja deixada en el patrimoni cultural i en la fixació d’una identitat territorial.
Així, doncs, el Col·loqui s’ha estructurat seguint les tres grans línies temàtiques que van protagonitzar el de fa deu anys:

1. Miquel Martí i Pol. L’escriptor i la seva obra
(vida, poesia, narrativa, crítica, traduccions, assaigs, aspectes biogràfics…)

2. Patrimoni literari i identitat. Projecció i recepció de Miquel Martí i Pol
(incidència en altres escriptors, projecció social i nacional, didàctica de la seva obra, edicions, traduccions, musicacions, adaptacions teatrals i corals…

3. Context literari, social i polític. Miquel Martí i Pol i la seva època
(corrents literaris, grups, revistes, el món de les fàbriques, moviments socials i literatura, epistolaris…)

Organitza: Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC / Fundació Miquel Martí i Pol / Societat Catalana de Llengua i Literatura

Amb el suport i la col·laboració de: Ajuntament de Roda de Ter / Reduccions: revista de poesia / Espais Escrits / Glossa – Grup de Recerca en Lingüística Aplicada, Didàctica i Literatura / Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (Universitat de Vic-UCC) / Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE ELS VÍDEOS DE LES CONVERSES

• 4 de novembre, 17 h: El viatge creatiu: transposicions. Diàleg en anglès de Joan Masnou (UVic-UCC) amb Colm Tóibín, escriptor i crític.

Entrevista de Joan Masnou (UVic-UCC) a l’escriptor i crític Colm Tóibín (Article a la Viquipèdia). Es parla amb l’escriptor sobre la utilització de l’espai pirinenc del Pallars per ambientar les seves obres, basades sovint en la cultura de la seva Irlanda natal. La transposició cultural que això suposa i un concepte associat com el d’interculturalitat, aplicat a la creació literària, són els eixos sobre els quals gira aquesta interessant conversa.

• 30 de novembre, 17 h: Escriptores viatgeres. Diàleg de Pilar Godayol (UVic-UCC) amb Neus Real, historiadora de la literatura.

Entrevista de Pilar Godayol (UVic-UCC) a Neus Real (Article al Diccionari de la Literatura Catalana i a la Viquipèdia), historiadora de la literatura, sobre escriptura i viatge en femení, abans i després de la Guerra Civil espanyola, en la qual apareixen figures com Aurora Bertrana, M. Antònia Salvà o Montserrat Roig, passant per Mercè Rodoreda o Anna Murià.

• 14 de desembre, 17 h: El viatge sentimental, encara. Diàleg de Llorenç Soldevila (UVic-UCC) amb Joan-Elies Adell, escriptor.

Diàleg de Llorenç Soldevila (UVic-UCC) amb Joan-Elies Adell (Article a la GEC i a la Viquipèdia), escriptors, autor de la Guia sentimental de L’Alguer. S’hi parla de la hibridesa entre la part pràctica i la part emotiva de les guies, de com els escriptors reflecteixen els paisatges naturals i els paisatges humans i també de com es veu el món cultural i lingüístic comú des de la posició perifèrica que L’Alguer representa. Per motius imprevistos de darreríssima hora, l’escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff no va poder integrar-se a l’entrevista tal com s’havia anunciat.