El Panell Internacional d’Experts sobre Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES FOOD) ha publicat avui un nou informe, titulat: “De la Uniformitat a la Diversitat: Un Canvi de Paradigma de l’Agricultura Industrial als Sistemes Agroecològics Diversificats“.

L’informe complet i el resum executiu poden llegir-se en anglès però el Panell ha presentat també els punts claus als quals arriba l’informe en castellà:

• Els sistemes agrícoles i alimentaris actuals han aconseguit subministrar grans volums d’aliments als mercats mundials; però, estan generant resultats negatius en diversos fronts: l’estesa degradació de la terra, l’aigua i els ecosistemes, les altes emissions de gasos d’efecte hivernacle, la pèrdua de biodiversitat, la persistència de la fam i deficiències en la ingesta de micronutrients juntament al ràpid augment de l’obesitat i les malalties relacionades amb la dieta, a més de pertorbacions en la generació de mitjans de subsistència d’agricultors de tot el món.


• Molts d’aquests problemes estan vinculats específicament a la ‘agricultura industrial’: monocultius intensius en insums i corrals d’engreix a escala industrial que ara dominen els paisatges agrícoles. La uniformitat en el nucli d’aquests sistemes, i la seva dependència de fertilitzants químics, pesticides i l’ús preventiu d’antibiòtics, condueix sistemàticament a resultats negatius i propicia la persistent vulnerabilitat del sistema.

• L’agricultura industrial i ‘els sistemes alimentaris industrials’ que s’han desenvolupat al seu voltant, s’han instaurat a causa d’una sèrie de cercles viciosos. Per exemple, la forma en què els sistemes alimentaris estan estructurats actualment permeten l’acumulació de valor només a un nombre limitat d’actors, el que reforça el seu poder econòmic i polític, i per tant la seva capacitat d’influir en la governabilitat dels sistemes alimentaris.

• Redissenyar pràctiques pot millorar alguns dels resultats específics de l’agricultura industrial, però no proporcionarà solucions a llarg termini als múltiples problemes que genera.

• El que es requereix és un model d’agricultura fonamentalment diferent basat en la diversificació de les granges i paisatges agrícoles, la substitució d’insums químics, l’optimització de la biodiversitat i l’estimulació de les interaccions entre diferents espècies com a part de les estratègies holístiques per preservar la fertilitat a llarg termini, així com ecosistemes agrícoles sans i seguretat en mitjans de vida, és a dir, “els sistemes agroecològics diversificats’.

• Hi ha una creixent evidència que aquests sistemes mantenen el carboni al sòl, afavoreixen la biodiversitat, restitueixen la fertilitat del sòl i mantenen el rendiment de les collites a través del temps, proporcionant una base segura per als mitjans de subsistència agrícola.

• Les dades mostren que aquests sistemes poden competir amb l’agricultura industrial en termes de producció total, demostrant sent particularment eficients en circumstàncies d’estrès ambiental i generant increments de producció en zones que, amb urgència, requereixen aliments addicionals. Els sistemes agroecològics diversificats també poden establir les bases per a la diversificació de dietes i milloraments en salut.

• El canvi ja està passant. Els sistemes alimentaris industrials estan sent qüestionats en múltiples fronts, des de noves formes de cooperació i de creació de coneixement fins al desenvolupament de noves relacions de mercat que eludeixen els circuits comercials convencionals.

• Hauran d’establir-se incentius polítics per tal que aquestes alternatives emergeixin més enllà dels marges. Una sèrie de passos modestos poden canviar col·lectivament les prioritats en els sistemes alimentaris.